A Terrasa hi ha una vintena de grups que es troben setmanalment per xerrar o per comprendre català. Les persones que xerren ho fan per complementar l'estudi de la llengua o simplement perquè volen millorar en fluïdesa i bagatge expressiu. Les que es reuneixen per comprendre ho fan per acostar-se a la nostra llengua, sovint en unes situacions de socialització fràgil que no els permeten accedir a formacions bàsiques de consorcis o d'escoles d'adults.
Uns i altres disposen d'aquests serveis gràcies a un munt de cops de mà fets des d'instàncies múltiples: els voluntaris que guien les sessions hi han dedicat hores de formació i hi dediquen el seu saber fer i el seu temps setmana rere setmana; les persones que coordinen el dia a dia i resolen les incidències pràctiques; els responsables dels equipaments on es desenvolupen els projectes aporten generosament l'espai per a les converses i sovint es converteixen en difusors i "inscriptors" de la gent que s'hi interessa; les entitats que treballen per la llengua (Veu pròpia, Consorci per a la Normalització Lingüística, Òmnium Cultural, biblioteques municipals, etc.) donen impuls als projectes des de la seva idiosincràcia; l'ajuntament inclou els projectes en el seu llibre blanc de la cultura; etc.
En resum: uns projectes amb metodologia fàcil, realista, practicable pel voluntariat i eficient, posats en mans dels agents proactius d'una ciutat, poden fer meravelles. Entre tots fem créixer l'ús social del català, creem espais de convivència i cohesió entre diversos i fem créixer el coneixement i l'estima del país.
Tot això he pensat mentre tornava d'una reunió de la Junta de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) amb les entitats i persones que mouen els projectes a Terrassa.
Cal continuar. Hi ha molta feina. Sé que cal avançar entrellaçant sinergies, com a Terrassa.
