dilluns, 1 de setembre del 2025

A2 Estrenem català - 2. Accions usuals

 

Moment: els aprenents coneixen els verbs de les accions més usuals diàries. També dominen maneres d’anomenar parts del dia (de bon matí, a mig matí, cap a migdia...)

Propòsit lingüístic: practicar verbs usuals en present i indicar moments diversos del dia. Patró narratiu.

Propòsit cultural: com a introducció es podria comentar quins són els horaris més habituals a la regió on han viscut els aprenents o a regions de què tenen coneixement.

Format: joc semblant a la mona, amb elements a ratllar.  Per grups de 4 o 5 aprenents.

Temps: 20-40 min

 Enllaç:  https://tuit.cat/o6qga  



Per xerrar, conviure i aprendre:

·       Grups de conversa informal (A1-A2-B1)  Projecte Xerrem. https://tuit.cat/Uz2Ks

·       Materials organitzats per nivells. Xerrem. Quaderns de conversa. https://tuit.cat/bJcfz

·       Grups de nivell B2-C1.  Projecte Garbells de llengua. https://tuit.cat/C1D7B


Informació i consultes

Coordinadora d’Associacions  per la Llengua Catalana (CAL) cal@cal.cat  934159002




dissabte, 23 d’agost del 2025

A1 Descobrim el català - 1. Colors i banderes

 

 Moment: domini inicial de noms de colors bàsics i de formes com ara estrella, rodona, bandera, rectangle vertical, rectangle horitzontal, etc.

Propòsit lingüístic: aconseguir diàlegs de pregunta/resposta entre aprenents respecte de formes i colors de 18 banderers diferents. Ús dels verbs  tenir i haver-hi.

Propòsit cultural: fer referència als països i donar peu a explicar com són les banderers dels països o regions d’on són oriünds els aprenents.

Format: joc d'endevinar. Per parelles o grups de 4.

Temps: 15-30 min

Enllaç:  https://tuit.cat/oqgcb

 


 

 

Per xerrar, conviure i aprendre:

·       Grups de conversa informal (A1-A2-B1).  Projecte Xerrem. https://tuit.cat/Uz2Ks

·       Materials organitzats per nivells. Xerrem. Quaderns de conversa. https://tuit.cat/bJcfz

·       Grups de nivell B2-C1.  Projecte Garbells de llengua. https://tuit.cat/C1D7B


Informació i consultes         

Coordinadora d’Associacions  per la Llengua Catalana (CAL) cal@cal.cat  934159002

 

 

diumenge, 25 de maig del 2025

Sense col·loquialitat no hi ha nous parlants

 Es diu que la llengua catalana, perquè revifi i s’activi entre els que vivim als Països catalans ha de disposar de molts espais de col·loquialitat. Perquè vingui de gust a un parlant usar la nova llengua és menester que tingui o hagi tingut una ’experiència exitosa d’allò que succeeix quan algú passa força estones comunicant de manera espontània amb gent que la parla. Tant li fa on s’hagi escaigut: a l’escola, entre veïns, a la carnisseria, en una feina, en una entitat...

Tots sabem què succeeix, amb ritme lent però segur, a les converses col·loquials continuades: els nous parlants es van apropiant cada cop amb més consistència d’un seguit de recursos de llengua que els permeten ‘dir-se’ a si mateixos i alhora copsar la realitat d’aquells amb qui conversen, recursos que els possibiliten exterioritzar el que senten, descriure el que coneixen, narrar el que recorden, explicar allò de què són experts i transmetre opinions. Diuen que comunicació és saber-nos humans i dir-nos-ho els uns als altres, i aquest ‘dir-nos’ és el que fem tots quan xerrem. La conversa és humanitat pura feta paraula, activació compartida de sentiments, percepcions, records, experteses i pensaments. La col·loquialitat activa aquestes tres facultats i dos registres que ens fan humans. El nou parlant, en compartir humanitat en la nova llengua, experimenta un goig i un creixement personal que el vincula de manera pregona i duradora a la gent i al país.

És evident que els catalanoparlants no hem de canviar la llengua quan enmig del tràfec de la vida ens trobem amb gent que encara no parla català. Evident i indispensable. Però aquestes adquisicions puntuals de llengua la majoria de vegades es fan a partir de converses on ‘es diuen coses’ i on el jo pot quedar cuirassat; molt escadusserament acaben en diàlegs on els qui parlen es diuen a si mateixos com passaria, per exemple, amb la carnissera que, després de vendre, pregunta “Com segueix la seva mare? Fa temps que no la veig.”

El pati de l’escola és un espai de col·loquialitat, ho són els bars i les estones d’esbarjo que trenquen el ritme de la feina, les sobretaules, les estones de viatge llarg, les romegueres veïnals que ens aturen al carrer... I avui la gran majoria d’aquests espais, malauradament, són en castellà.

Les llengües potents i majoritàries no ho necessiten, però les minoritàries sí: ens cal crear espais específics de conversa col·loquial de ritme constant, on els nous parlants puguin copsar l’experiència d’apoderament lingüístic bàsic i d’inclusió al país: els que no ens entenen gens, els que ens entenen però no gosen parlar-hi i els que voldrien fer-ho millor. Les entitats i col·lectius diversos que fomenten l’ús del català —són centenars, si no milers— ho poden muntar perquè tenen espais idonis per fer-ho o capacitat de crear grups virtuals. Al Catalunya som milers les persones capaces d’acompanyar-los voluntàriament a descobrir la nostra llengua i, alhora, de descobrir-nos els uns als altres. Hi ha propostes operatives treballades i centrades en aquests patrons comunicatius esmentats, sobretot per a la gent que tot just s’inicia en comprensió i expressió i no pot fer parella lingüística.  No tenim excusa.

divendres, 15 de novembre del 2024

Xerrem amb les veïnes

 

—Escolta, Jordi. Mira, conec dues o tres veïnes del poble que no parlen català i m’hi relaciono de tant en tant. Veig que la gent canvia al castellà quan les troben. Jo miro de no fer-ho, però no et pensis, em costa: veig que entenen quatre coses però no acaben de captar el que vull dir-los o preguntar-los i, clar, allò no té més tela i se m’acaba la corda. Tu que hi entens, d’això, què hi podria fer? És que si sabés la manera d’interessar-les pel català i mantenir converses, ni que fossin molt senzilles, no sé, potser m’animaria a proposar-los de quedar una dia de tant en tant i xerrar. Seria magnífic. Crec que, a més, ens explicaríem moltes coses i ens entendríem. És possible? Pensa que jo no soc pas mestre de res. Parlo català i m’encanta que la gent del poble el parli.

—És molt interesant això. Segur que hi ha més dones i homes com tu que tenen el mateix neguit. Tens cinc minuts per mi?

—I tant! Què és el primer, primeríssim, que em cal per engegar-ho?

—Una primera part ja la tens i és indispensable: no et sents lluny d’aquestes persones i estàs disposada a tenir-hi relació i tractar-les de tu a tu. N’hi ha una de segona que depèn d’elles: que també sentin la proximitat i els plagui connectar amb tu en català. Si aquestes dues antenes estan actives comencem bé, perquè l’empatia és la base de tot. Amb aquesta empatia o simpatia posareu voluntat per trobar-vos, sentireu emoció en comunicar-vos i fareu anar el magí per ensenyar o conèixer llengua i mil coses més. No som res més, noia, les persones: sentiment, voluntat i pensament. I si estan en marxa...

—És veritat. Però continuo perduda. Com em relaciono amb elles de manera que ens ho passem prou bé, vull dir, que riem, que ens diem que sí o que no, que ens emportem alguna cosa de l’altre, alguna cosa de veritat. És que no m’entendran pas gaire!

—Doncs hi ha dues coses que et convé aprendre: què és el primer que convé saber d’una llengua per començar a tenir una conversa amistosa i com pots fer-t’ho perquè els ho traspassis tot xerrant. Si tens la llista clara del que convé saber i descobreixes maneres de sortir-te’n perquè les aprenguin, ja tens el programa muntat. Es tracta que cada vegada que et trobis amb elles pensis abans en alguna cosa que puguin aprendre i decideixis alguna estratègia perquè la captin i alhora riguin, diguin que sí o que no i us emporteu alguna cosa les unes de les altres.

—Comencem per la primera. Llista de coses que els he d’ensenyar.

—Bé, més que ensenyar-les, fer-les anar a la conversa unes quantes vegades perquè les captin i les diguin mentre s’ho passen bé perquè hi ha empatia. Mira, són paraules o frases curtes que es fan servir molt quan xerrem. Mira-te-les i digues-me, si no. Són dins d’aquests titolets. N’hi ha moltes, però no t’espantis, comença per les més senzilles.

Saludar i acomiadar-se. Demanar perdó i donar les gràcies. Dir si tinc gana, son, set, fred o calor, i si en tinc molta, no gaire o gens. Dir si estic contenta o trista i per què. Dir si algú és nen, nena, noi, noia, home... Dir si algú és alt, baix, gras, prim, ros, morè... Anomenar parentius: pare, mare, oncle... Anomenar les parts de la casa on vivim. Dir si una cosa ens agrada molt, no gaire o gens. Saber dir els colors principals. Anomenar peces de vestir i comentar com són. Saber d’una cosa si és bonica o lletja. Comparar dues coses segons una qualitat. Saber dir els nombres de l’u al cent. Saber situar una cosa en un lloc: a dalt, a baix, davant... Saber indicar moviments: amunt, avall, endavant... Explicar coses que fem sovint: esmorzar, dinar, dormir...

Jo crec que ho tindries fàcil si tinguessis  clar quines coses.  Si tens una mica d’imaginació per fer que apareguin quan et trobes amb elles, hi tens moltíssim de guanyat. Si et comportes d’igual a igual i t’interesses també per les seves coses, ja no cal que en parlem més: en poc temps aconseguiràs que perdin la por i s’estrenin a xerrar en català, comptant amb el suport de qui l’escolta.

—I no tens algun llibret, algun dossier que tingui dibuixos o que em suggereixi maneres de moure’m per fer-ho mitjanament bé?

Mira, no fa gaire van sortir dos llibres que et poden interessar. Són els volums 0 i 1 de la col·lecció Xerrem. Quaderns de conversa de l’editorial Fonoll. Connecta-hi i compra’ls. No són gens cars (16 + 12 €)  I te’ls porten a casa. Aquesta és l’adreça: https://tuit.cat/bJcfz

—Doncs, encantada, Jordi!

—Ja em diràs com et va! Segur que te’n sortiràs.  Quan ho hagis experimentat et demanaré un petit article que serveixi de testimoni. Entesos?

—Entesos!