—Escolta, Jordi. Mira, conec dues
o tres veïnes del poble que no parlen català i m’hi relaciono de tant en tant.
Veig que la gent canvia al castellà quan les troben. Jo miro de no fer-ho, però
no et pensis, em costa: veig que entenen quatre coses però no acaben de captar
el que vull dir-los o preguntar-los i, clar, allò no té més tela i se m’acaba
la corda. Tu que hi entens, d’això, què hi podria fer? És que si sabés la
manera d’interessar-les pel català i mantenir converses, ni que fossin molt
senzilles, no sé, potser m’animaria a proposar-los de quedar una dia de tant en
tant i xerrar. Seria magnífic. Crec que, a més, ens explicaríem moltes coses i
ens entendríem. És possible? Pensa que jo no soc pas mestre de res. Parlo
català i m’encanta que la gent del poble el parli.
—És molt interesant això. Segur
que hi ha més dones i homes com tu que tenen el mateix neguit. Tens cinc minuts
per mi?
—I tant! Què és el primer,
primeríssim, que em cal per engegar-ho?
—Una primera part ja la tens i és
indispensable: no et sents lluny d’aquestes persones i estàs disposada a
tenir-hi relació i tractar-les de tu a tu. N’hi ha una de segona que depèn d’elles:
que també sentin la proximitat i els plagui connectar amb tu en català. Si
aquestes dues antenes estan actives comencem bé, perquè l’empatia és la base de
tot. Amb aquesta empatia o simpatia posareu voluntat per trobar-vos, sentireu
emoció en comunicar-vos i fareu anar el magí per ensenyar o conèixer llengua i
mil coses més. No som res més, noia, les persones: sentiment, voluntat i
pensament. I si estan en marxa...
—És veritat. Però continuo
perduda. Com em relaciono amb elles de manera que ens ho passem prou bé, vull
dir, que riem, que ens diem que sí o que no, que ens emportem alguna cosa de
l’altre, alguna cosa de veritat. És que no m’entendran pas gaire!
—Doncs hi ha dues coses que et
convé aprendre: què és el primer que convé saber d’una llengua per començar a
tenir una conversa amistosa i com pots fer-t’ho perquè els ho traspassis tot
xerrant. Si tens la llista clara del que convé saber i descobreixes maneres de
sortir-te’n perquè les aprenguin, ja tens el programa muntat. Es tracta que cada
vegada que et trobis amb elles pensis abans en alguna cosa que puguin aprendre
i decideixis alguna estratègia perquè la captin i alhora riguin, diguin que sí
o que no i us emporteu alguna cosa les unes de les altres.
—Comencem per la primera. Llista de coses que els he
d’ensenyar.
—Bé, més que ensenyar-les, fer-les anar a la conversa unes
quantes vegades perquè les captin i les diguin mentre s’ho passen bé perquè hi
ha empatia. Mira, són paraules o frases curtes que es fan servir molt quan
xerrem. Mira-te-les i digues-me, si no. Són dins d’aquests titolets. N’hi ha
moltes, però no t’espantis, comença per les més senzilles.
Saludar i acomiadar-se. Demanar
perdó i donar les gràcies. Dir si tinc gana, son, set, fred o calor, i si en
tinc molta, no gaire o gens. Dir si estic contenta o trista i per què. Dir si
algú és nen, nena, noi, noia, home... Dir si algú és alt, baix, gras, prim,
ros, morè... Anomenar parentius: pare, mare, oncle... Anomenar les parts de la
casa on vivim. Dir si una cosa ens agrada molt, no gaire o gens. Saber dir els
colors principals. Anomenar peces de vestir i comentar com són. Saber d’una
cosa si és bonica o lletja. Comparar dues coses segons una qualitat. Saber dir
els nombres de l’u al cent. Saber situar una cosa en un lloc: a dalt, a baix,
davant... Saber indicar moviments: amunt, avall, endavant... Explicar coses que
fem sovint: esmorzar, dinar, dormir...
Jo crec que ho tindries fàcil si tinguessis clar quines coses. Si tens una mica d’imaginació per fer que
apareguin quan et trobes amb elles, hi tens moltíssim de guanyat. Si et
comportes d’igual a igual i t’interesses també per les seves coses, ja no cal
que en parlem més: en poc temps aconseguiràs que perdin la por i s’estrenin a
xerrar en català, comptant amb el suport de qui l’escolta.
—I no tens algun llibret, algun dossier que tingui dibuixos
o que em suggereixi maneres de moure’m per fer-ho mitjanament bé?
Mira, no fa gaire van sortir dos llibres que et poden
interessar. Són els volums 0 i 1 de la col·lecció Xerrem. Quaderns de
conversa de l’editorial Fonoll. Connecta-hi i compra’ls. No són gens cars
(16 + 12 €) I te’ls porten a casa.
Aquesta és l’adreça: https://tuit.cat/bJcfz
—Doncs, encantada, Jordi!
—Ja em diràs com et va! Segur que te’n sortiràs. Quan ho hagis experimentat et demanaré un
petit article que serveixi de testimoni. Entesos?
—Entesos!
