A Catalunya preocupa que moltíssima
població que hi arriba no s’insereixi al teixit social i cultural català, amb
la llengua catalana d’amfitriona. La necessitat d’incloure’s oficialment a l’estat
passa per davant. Un cop és aquí la gent veu que la llengua per defecte és la
castellana, considera la catalana un requisit molest per als tràmits de
regularització i es veu constreta a assistir a cursos de català per obtenir un
certificat. Un cop ja són residents o nacionalitzades, les persones se centren en
les qüestions peremptòries que el canvi de vida i de condicions comporta, lluny
de la inserció catalana esmentada.
Transformar aquest procés d’integració
oficial, amb el català copsat com a prescindible i sovint desagradós, comporta activar
polítiques que parteixin de la realitat de ser país amb la llengua minoritzada,
impensades i absolutament negligibles per a les llengües dominants.
L’autèntica inclusió humana és
aquella en què algú que contacta de nou amb una col·lectivitat s’hi ha vist inicialment
acceptat per damunt de trets diferencials, ha rebut reconeixement dels valors
que ell aporta i sap del cert que compten amb ell. Perquè aquesta percepció de ‘ser
dins’ sigui sòlida i deixi petjada indeleble, el contacte no pot ser efímer ni momentani,
sinó consistent i durador. Si és justament una col·lectivitat catalana que parla
català qui fa això, ja s’ha revertit el sentit de la inserció nacional.
Aquest és el repte: anar a cercar
la gent tan bon punt arriba i oferir-li un ‘meeting point’ català on fer de manera prou duradora les tres
coses que inclouen de veritat la gent: la mirada directa als ulls, l’anomenada
pel nom i el missatge ‘comptem amb tu’.
El punt de trobada pot tenir
diferent formes, tantes com maneres de ser del teixit social català: clubs d’esport
i de natura, colles tradicionals, centres cívics o socials, grups escènics, entitats
d’acollida i assessorament i molts etcèteres.
Atès que la immersió social és
castellana, a la manca inicial de comprensió inicial de català hi ha de correspondre
una actuació ben pensada per part del col·lectiu acollidor que porti a
aconseguir superar-la en poc temps i aparegui de seguida la capacitat i
voluntat de conversar en català.
Hi haurà aviat a les llibreries,
a disposició de tothom, un material que ajuda a qui vulgui crear espais de
col·loquialitat catalana d’una certa durada i fer-ne sorgir nous parlants: Xerrem.
Quaderns de conversa. Hi ha material per a qui no compren gens català: Descobrim
català. N’hi ha per a qui encara no s’atreveix a parlar-lo: Estrenem català.
N’hi ha per a qui el parla amb entrebancs: Practiquem català. No cal ser
professors o professores, només veïns i veïnes que parlen prou bé català, es preparen
les trobades de conversa, s’asseuen en rotllana demostrant que tots som iguals
i fan de cada sessió una rierada de comunicació amb remor dels somriures. Farem
un micromecenatge amb TotSuma per poder-lo editar. Us demano el vostre suport.
