Et trobes al bar o a la plaça amb un veí o una veïna que no parla català. Aquí tens el SEGON cop de mà. Necessites, només, treure el full per impressora. S'hi aprèn:
Molt - molta / força o bastant - bastanta / poc - poca o una mica de / no ... gaire
Gana, set, son fred, calor
https://tuit.cat/thf7u És peix al cove!
Et trobes al bar o a la plaça amb un veí o una veïna que no parla català. Aquí tens el PRIMER cop de mà. Necessites un full, un dau i una moneda de 10 cèntims. Practiques...
Hola. Adeu. Bon dia. Bona nit. Gràcies. Perdó
Treu el full per impressora. Digues-li què diu cada personatge. Poseu la vostra moneda a la primera cel·la. Aneu tirant el dau i dient el que toca. Repetiu. Rieu. És més fàcil que beure's un ou!
Full per imprimir: https://tuit.cat/dmhzj
Una primera realitat. La
dominància lingüística actual és castellana. La família vinguda de fa poc d’un
país allunyat rep el castellà cada dia, tant perquè aquells amb qui es
relacionen el tenen de primera llengua com perquè els qui parlen de sempre català
la canvien per no se sap quin set sous. Anem a mal borràs.
Una segona realitat. Alhora, a Catalunya
hi ha força punts de trobada social que s’anuncien en català i on la llengua catalana
encara hi té estada força sòlida i estable. És una llista llarga: biblioteques
públiques, ateneus populars, associacions veïnals, centre cívics i culturals,
col·lectius de cultura popular, corals, AFA d’escoles, escoles d’adults,
agrupacions de comerciants, entitats d’assistència i acollida, grups artístics,
i molts etcèteres.
Una primera constatació. Hi ha
experiència en muntatge de grups prou estables de conversa en català per a qui
vulgui començar a parlar-lo. A la CAL, Coordinadora d’Associacions per la
Llengua Catalana, n’hem creat centenars durant més de setze anys en diferents
punts del país i per a sectors de població ben diversos. Amb èxit comunicatiu i
lingüístic. Hi ha metodologia idònia, formació a l’abast i materials de suport disponibles
per a tothom. És el projecte Xerrem Junts ( https://tuit.cat/Un3w7
).
Una segona constatació. Hi ha
moltíssimes persones parlants de català disposades a dedicar un parell d’hores
a la setmana per conduir un grup `de nous parlants amb efectes de major domini
de la parla, més autoconfiança per llançar-s’hi i bona descoberta d’ocasions
d’inclusió social. Una activitat que promou interès per la cultura
catalana i que regala molts beneficis
personals a qui s’hi dedica.
Una sola conclusió. És possible i
molt viable escampar per Catalunya “meeting points” catalans per oferir-los a
un gran nombre de persones que entomaran sens dubte un repte com aquest, d’amistat
ciutadana i inclusió social. Seran planters de català. Us convido a provar-ho.
—Escolta, Jordi. Mira, conec dues
o tres veïnes del poble que no parlen català i m’hi relaciono de tant en tant.
Veig que la gent canvia al castellà quan les troben. Jo miro de no fer-ho, però
no et pensis, em costa: veig que entenen quatre coses però no acaben de captar
el que vull dir-los o preguntar-los i, clar, allò no té més tela i se m’acaba
la corda. Tu que hi entens, d’això, què hi podria fer? És que si sabés la
manera d’interessar-les pel català i mantenir converses, ni que fossin molt
senzilles, no sé, potser m’animaria a proposar-los de quedar una dia de tant en
tant i xerrar. Seria magnífic. Crec que, a més, ens explicaríem moltes coses i
ens entendríem. És possible? Pensa que jo no soc pas mestre de res. Parlo
català i m’encanta que la gent del poble el parli.
—És molt interesant això. Segur
que hi ha més dones i homes com tu que tenen el mateix neguit. Tens cinc minuts
per mi?
—I tant! Què és el primer,
primeríssim, que em cal per engegar-ho?
—Una primera part ja la tens i és
indispensable: no et sents lluny d’aquestes persones i estàs disposada a
tenir-hi relació i tractar-les de tu a tu. N’hi ha una de segona que depèn d’elles:
que també sentin la proximitat i els plagui connectar amb tu en català. Si
aquestes dues antenes estan actives comencem bé, perquè l’empatia és la base de
tot. Amb aquesta empatia o simpatia posareu voluntat per trobar-vos, sentireu
emoció en comunicar-vos i fareu anar el magí per ensenyar o conèixer llengua i
mil coses més. No som res més, noia, les persones: sentiment, voluntat i
pensament. I si estan en marxa...
—És veritat. Però continuo
perduda. Com em relaciono amb elles de manera que ens ho passem prou bé, vull
dir, que riem, que ens diem que sí o que no, que ens emportem alguna cosa de
l’altre, alguna cosa de veritat. És que no m’entendran pas gaire!
—Doncs hi ha dues coses que et
convé aprendre: què és el primer que convé saber d’una llengua per començar a
tenir una conversa amistosa i com pots fer-t’ho perquè els ho traspassis tot
xerrant. Si tens la llista clara del que convé saber i descobreixes maneres de
sortir-te’n perquè les aprenguin, ja tens el programa muntat. Es tracta que cada
vegada que et trobis amb elles pensis abans en alguna cosa que puguin aprendre
i decideixis alguna estratègia perquè la captin i alhora riguin, diguin que sí
o que no i us emporteu alguna cosa les unes de les altres.
—Comencem per la primera. Llista de coses que els he
d’ensenyar.
—Bé, més que ensenyar-les, fer-les anar a la conversa unes
quantes vegades perquè les captin i les diguin mentre s’ho passen bé perquè hi
ha empatia. Mira, són paraules o frases curtes que es fan servir molt quan
xerrem. Mira-te-les i digues-me, si no. Són dins d’aquests titolets. N’hi ha
moltes, però no t’espantis, comença per les més senzilles.
Saludar i acomiadar-se. Demanar
perdó i donar les gràcies. Dir si tinc gana, son, set, fred o calor, i si en
tinc molta, no gaire o gens. Dir si estic contenta o trista i per què. Dir si
algú és nen, nena, noi, noia, home... Dir si algú és alt, baix, gras, prim,
ros, morè... Anomenar parentius: pare, mare, oncle... Anomenar les parts de la
casa on vivim. Dir si una cosa ens agrada molt, no gaire o gens. Saber dir els
colors principals. Anomenar peces de vestir i comentar com són. Saber d’una
cosa si és bonica o lletja. Comparar dues coses segons una qualitat. Saber dir
els nombres de l’u al cent. Saber situar una cosa en un lloc: a dalt, a baix,
davant... Saber indicar moviments: amunt, avall, endavant... Explicar coses que
fem sovint: esmorzar, dinar, dormir...
Jo crec que ho tindries fàcil si tinguessis clar quines coses. Si tens una mica d’imaginació per fer que
apareguin quan et trobes amb elles, hi tens moltíssim de guanyat. Si et
comportes d’igual a igual i t’interesses també per les seves coses, ja no cal
que en parlem més: en poc temps aconseguiràs que perdin la por i s’estrenin a
xerrar en català, comptant amb el suport de qui l’escolta.
—I no tens algun llibret, algun dossier que tingui dibuixos
o que em suggereixi maneres de moure’m per fer-ho mitjanament bé?
Mira, no fa gaire van sortir dos llibres que et poden
interessar. Són els volums 0 i 1 de la col·lecció Xerrem. Quaderns de
conversa de l’editorial Fonoll. Connecta-hi i compra’ls. No són gens cars
(16 + 12 €) I te’ls porten a casa.
Aquesta és l’adreça: https://tuit.cat/bJcfz
—Doncs, encantada, Jordi!
—Ja em diràs com et va! Segur que te’n sortiràs. Quan ho hagis experimentat et demanaré un
petit article que serveixi de testimoni. Entesos?
—Entesos!
Entitats socials i
d’acollida lingüística
Hi ha moltes de les persones
arribades no fa gaire a Catalunya que entren a formar part d’entitats socials, sigui
com a sòcies, components orgàniques o usuàries habituals de serveis que s’hi ofereixen.
Els qui hi porten la batuta s’adonen que sovint aquestes persones no
s’expressen en català perquè no l’entenen o perquè no el saben parlar. És tasca
nostra, com a membres de l’entitat introduir-les en la nostra llengua i no canviar-la
de manera immediata; escoltar atentament Ferran Suay, que parla dels efectes de
la submissió lingüística, ens faria molt de bé ( https://www.youtube.com/watch?v=n_NLVODgWZw ). O llegir l’explicació sobre l’estrès lingüístic a https://www.youtube.com/watch?v=OMEgkPXvdq8
Els entesos
ens diuen que els factors que influeixen en la decisió d’una persona perquè
adopti una nova llengua són: el domini bàsic, l’autoconfiança i la inclusió
social. Com que en els casos de les persones que es mouen a les nostres
entitats el tercer factor ja el tenen a mà, si encara no tenen prou coneixement
ni prou autoconfiança per parlar català, convé atendre-les de manera més
compromesa que la que es demana a la població en general.
Cada entitat
té el propi tarannà i maneres de fer. El més important, al meu entendre, és que
cadascuna d’elles hagi establert o estableixi algun protocol adequat a l’estil
de l’entitat per atendre les persones que hi arriben sense coneixements de
català, de manera que amb l’estada assoleixin, no sols els objectius de les activitats,
sinó també un domini lingüístic i una seguretat decisives per a ser-ne nous
parlants. Hi ha diverses formes de fer-ho real: aquella parella que fa mentoria,
acompanyant-los i assessorant-los, aquella altra persona voluntària per la
llengua que crea conversa duradora, etc.
La
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) amb el projecte
Xerrem Junts pot crear, dins l’entitat i amb la seva cooperació, grups de
conversa molt inicial per a les persones amb dificultat de comprensió. El podeu
veure a http://www.cal.cat/projecte/projecte-junts/ . Som a la vostra disposició.
Humans prescindibles i
imprescindibles
Sabem que encara avui a les
escoles hi ha nois i noies que són mirats de cantó i no de front per engegar conversa,
i, en tot cas, sempre per rebre grolleries feridores dels companys; amb el nom sovint
canviat per un malnom. També, com els presoners, amb la sensació ben real de
ser prescindibles per a la resta de l’aula. Deshumanització.
En clar contrast, avui podríem referir-nos a un grapat de gent que s’ha fet famosa a les
xarxes de comunicació; en sabem el nom i el cognom, ens els mirem i escoltem
tot fent que se sàpiguen importants, imprescindibles.
Els humans, des d’Adam i Eva fins
a l’últim nadó d’avui, per viure dignament necessitem experimentar,
sovintejades, les tres coses: ulls que ens mirin directament als nostres ulls,
paraules inclusives que ens anomenin i gestos que confirmin que som de la
colla. El cau familiar, la colla
d’amics, els veïns freqüentats de l’edifici o del bar, els companys de feina que
són companys, la gent amb qui xerrem a l’entitat, tots ens fan humans. Saludem,
parlem i, si ens n’anem, sentim el càlid “Fins aviat” que anuncia la tornada.
Compartim humanitat i això ens omple.
El llibre “En defensa de la
conversación” de Sherry Turkle parla del valor fonamental de la conversa cara a
cara avui dia, quan tan sovint queda reservada al mòbil, la tauleta o el
portàtil. Us el recomano. El llibre per a l’ensenyament secundari “Habitem-nos”
(i no evitem-nos!) de Maria Clapés ofereix bons guions de conversa entre
adolescents. Actualment hi ha molta necessitat de conversa directa i inclusiva.
Entre o amb la gent gran, la gent adulta, la gent jove, els adolescents...
Les persones acabades d’arribar a
la terra catalana experimenten aquesta triple necessitat amb un to més punyent
encara per l’absència sobtada d’ulls familiars, de paraules amb ressò íntim i
de llocs on ser algú a qui s’espera. I és més punyent encara quan són enmig de
l’infern de resoldre les primeríssimes necessitats de documentació, menjar, habitatge
o feina.
El projecte Xerrem Junts de la
CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) vol afegir-se a les
múltiples iniciatives d’acollida que tenen la triple funció de reconeixement,
comunicació i participació com a part essencial dels objectius que els
impulsen. El nostre projecte crea espais de comunicació en català entre
persones que el parlen i altres que el volen parlar. No un dia, ni dos, ni vint,
sinó un temps indefinit que faciliti convertir el grup en colla,
familiaritzar-se en la nostra llengua, adquirir autoconfiança per parlar-la,
saber-se part d’aquest país i, dins d’aquests objectius, compartir la humanitat
que uns i altres portem dins i que activem amb els ulls, la paraula i el
convit. A la vostra disposició a www.cal.cat
