Planters de català

 

Una primera realitat. La dominància lingüística actual és castellana. La família vinguda de fa poc d’un país allunyat rep el castellà cada dia, tant perquè aquells amb qui es relacionen el tenen de primera llengua com perquè els qui parlen de sempre català la canvien per no se sap quin set sous. Anem a mal borràs.

Una segona realitat. Alhora, a Catalunya hi ha força punts de trobada social que s’anuncien en català i on la llengua catalana encara hi té estada força sòlida i estable. És una llista llarga: biblioteques públiques, ateneus populars, associacions veïnals, centre cívics i culturals, col·lectius de cultura popular, corals, AFA d’escoles, escoles d’adults, agrupacions de comerciants, entitats d’assistència i acollida, grups artístics, i molts etcèteres.

Una primera constatació. Hi ha experiència en muntatge de grups prou estables de conversa en català per a qui vulgui començar a parlar-lo. A la CAL, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, n’hem creat centenars durant més de setze anys en diferents punts del país i per a sectors de població ben diversos. Amb èxit comunicatiu i lingüístic. Hi ha metodologia idònia, formació a l’abast i materials de suport disponibles per a tothom. És el projecte Xerrem Junts ( https://tuit.cat/Un3w7 ).

Una segona constatació. Hi ha moltíssimes persones parlants de català disposades a dedicar un parell d’hores a la setmana per conduir un grup `de nous parlants amb efectes de major domini de la parla, més autoconfiança per llançar-s’hi i bona descoberta d’ocasions d’inclusió social. Una activitat que promou interès per la cultura catalana  i que regala molts beneficis personals a qui s’hi dedica.

Una sola conclusió. És possible i molt viable escampar per Catalunya “meeting points” catalans per oferir-los a un gran nombre de persones que entomaran sens dubte un repte com aquest, d’amistat ciutadana i inclusió social. Seran planters de català. Us convido a provar-ho.