1. Espais de trobada i millora de l’ús social del català

—Quin és el motiu principal de la creació d’espais de trobada en català?

—La raó principal rau en la situació actual del català pel que fa al coneixement, l’ús i les actituds que genera entre la població. Som un país amb deficiència crònica i preocupant d’ús social del català. Crònica, perquè fa temps i temps que passa; preocupant, perquè aquesta precarietat posa el català en el pendent de la desaparició justament en el país on ha nascut i crescut.

A tall de mostra, l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya de l’Idescat 2013 ens dóna una informació molt significativa, referida a les zones metropolitanes del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès occidental.

ü  Usos habituals en els contactes socials (http://scur.cat/6P879D)

	només català	més català que castellà	ambdues
Amb les amistats	8%	13,50%	16,50%
Amb els veïns	9,50%	12,50%	16,50%
Al petit comerç	13%	17%	16%
Mitjanes "	± 21%		± 16%

	ambdues	més castellà que català	només castellà
Amb les amistats	16,50%	16%	37,50%
Amb els veïns	16,50%	14%	45%
Al petit comerç	16%	13,50%	38%
Mitjanes "	± 16%	± 54%

ü  Freqüència amb què s’inicia la conversa en català, en contactes socials

sempre: 16,3%	sovint: 25,8%
poques vegades: 20,6%	mai: 34,5%

ü  Actitud dels catalanoparlants quan s’adrecen a algú  en català i els contesten en castellà

continua en català	continua en castellà
8,6%	72,8%
demana si pot continuar en català	mai no s’adreça a ningú en català
1,9%	14,7%
interromp la conversa	No consta
-	2%

Com queda palès en les dades de l’enquesta, al nostre país la tria de llengua en les converses de relació social és un factor que afecta la densitat d’ús del català. Hem de ser conscients que els nous parlants podran triar la llengua catalana solament si se l’han apropiat, és a dir, si la perceben també com a seva. Després, evidentment, cal que l’usin, que hi estiguin motivats. L’apropiació lingüística es fa quan algú és conscient que pot comunicar-se de manera natural en una llengua, després d‘haver-la practicat. Per afavorir-la, la tria dels catalanoparlants en els contactes socials hauria de ser prioritàriament el català, però sovint en determinades àrees del nostre territori no és així. Mentre no canviï la situació sociolingüística cal oferir als nous parlants, arreu dels Països catalans, entorns de conversa en català. Els espais socials de trobada i conversa que es presenten aquí poden ser-ne un mitjà factible i efectiu.