Garbells de llengua

Garbells de llengua

  

L’autoria

Garbells de llengua és una proposta de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) feta amb voluntat de convertir-se en projecte propi i extensible als diferents punts de Catalunya i, posteriorment, a totes les terres de parla catalana.

El punt de partida

Partim de constatar el deteriorament progressiu de la llengua catalana entre els parlants, especialment a través de l’oralitat no formal o informal.

La inadvertència i sovint la deixadesa dels parlants fa que vagin instil·lant dins la nostra ment, entre conversa i conversa, formes de pronunciar, d’anomenar o de dir que no són ni genuïnes ni admeses normativament, sinó manllevades d’altres llengües sense criteri que en justifiqui la incorporació. És un fenomen que segons els experts va en augment, cosa que reclama actuacions des de moltes perspectives (mitjans de comunicació, formació lingüística, consum cultural català, etc.). Si aquesta descurança es fa patent a l’hora d’escriure textos a les xarxes socials, també és ben clara en les interlocucions orals.

L’objectiu

Amb la proposta d’activitat oral Garbells de llengua ens proposem influir en la reversió d’aquesta tendència mitjançant l’augment de consciència lingüística dels catalanoparlants pel que fa a l’oralitat, prescindint, en aquest cas, d’elements gràfics com l’ortografia, la puntuació, l’accentuació, etc., que ja són treballats més extensament en cursos i tallers d’escriptura.  Assolir consciència lingüística oral significa atènyer un grau prou elevat d’atenció i una decidida voluntat de canvi respecte de la correcció en la parla, i concretament en les maneres de pronunciar, en el lèxic i en les estructures sintàctiques.

Els destinataris

Garbells de llengua és una eina idònia per a tot tipus de persones, tant les que han incorporat més o menys recentment la parla catalana com a segona llengua com les que parlen català des de sempre. Només caldrà intenció de millora i compromís d’assistència. És una proposta especialment bona per a tota persona que professionalment tingui tasques de comunicació oral (mestres, metges, venedors, serveis d’atenció al públic, etc.).

L’estratègia

Per acréixer la consciència lingüística no n’hi ha prou amb l’atenció puntual en moments esparsos. Cal haver-se habituat a copsar irregularitats, canviar formes d’expressió inadequades, consultar fonts que facin de guia, llegir i consumir cultura catalana, etc.

La proposta Garbells de llengua vol crear aquest hàbit a partir d’un seguit de trobades en les quals, tot comunicant-nos oralment, anem descobrint maneres més idònies d’expressar-nos, coneguem recursos per consultar i ens proposem individualment fer millores concretes en la parla quotidiana a partir de les experiències viscudes al llarg de les sessions.

La metodologia

Una o dues persones amb prou consciència lingüística i interès per la qualitat de la parla preparen i condueixen les sessions orals amb una ràtio guia-assistent no superior a 1-10.

S’ofereixen, d’antuvi, vuit unitats de tres hores de durada, partides en dues sessions d’una hora i mitja, cosa que abasta vint-i-quatre hores totals de dedicació i permet graduar la durada i la intensitat de l’activitat segons les disponibilitats: quatre unitats en vuit sessions setmanals comportaria l’ocupació aproximada d’un trimestre i, en canvi, les vuit unitats ocuparien un semestre. Les unitats no tenen un ordre progressiu.

Durant les sessions es faran activitats en petits grups, combinades amb altres de generals, de lectura i relectura, de pràctica d’alguna qüestió rellevant, de correcció d’errors, de presa de valor dels nostres mots, de reconeixement del grau d’ús d’algunes paraules, d’acostament a recursos de consulta i de pràctica fonètica.

Les activitats de cada garbellada

§  1a part (1 hora i 30 minuts)

Llegim. El guia o la guia aconsella llegir amb assiduïtat obres de literatura catalana per tal d’immergir-se en textos ben redactats, que serveixen, a més, de model de llengua, i proposa la lectura en grups reduïts d’un text amb línies numerades. Si hi ha fragments subratllats, esbrinen sols o amb l’ajuda del guia per quin motiu s’aconsella posar-hi atenció.

Rellegim amb atenció. Són aspectes fonètics, lèxics o sintàctics inclosos en el text que permetran adonar-nos d’errors o imperfeccions que sovint es fan; també, sols, o amb l’ajuda del guia.

Practiquem. Prèviament, el guia o la guia comenta la rellevància de la qüestió presentada i en llegeix l’explicació.  Els assistents, per parelles o trios, llegeixen les frases tot transformant cada bafarada en la forma que correspongui. Convé que ho facin, pel cap baix, un parell de cops.

Corregim. Es presenten quatre textos no formals. Els assistents, en petits grups, han de trobar-ne els errors (un per paràgraf). També es dona una llista de mots no admesos perquè, cooperativament, siguin corregits. Finalment es fa una posada en comú per comentar els errors i les millores.

§  2a part (1 hora i 30 minuts)

Investiguem els nostres mots. Es proposa que algú llegeixi en veu alta els textos amb explicacions etimològiques. Es comenta el valor patrimonial que tenen les paraules de la nostra llengua, un motiu més per no bandejar-les.

Comentem lèxic. En petits grups, comenten si utilitzen o no els mots que es mostren, sobre un camp temàtic habitual en les converses, i si n’utilitzen d’altres que no són prou correctes.

Pronunciem. Es fa un exercici de pronúncia determinat.

Consultem. El guia o la guia mostra un recurs de consulta lingüística perquè els assistents el coneguin, l’incorporin al mòbil si és el cas, i l’utilitzin.

Recollim. A la darrera plana s’hi poden anotar elements que es volen recordar i s’hi poden escriure els compromisos de millora que cada assistent s’adjudiqui. Es fa la valoració final de la unitat.

La varietat dialectal

Els mots, expressions i aspectes fonètics d’aquesta primera edició s’emmarquen en el català central. Caldrà elaborar noves edicions adaptades a cada varietat, si és el cas. 

El compromís

A la darrera sessió es convida els assistents a assumir el compromís de continuar la tasca de ‘garbellar’ la llengua a la vida quotidiana i fer-se així, d’alguna manera, ‘garbelladors del català’, promotors de consciència lingüística.

Vet aquí els compromisos que es podrien assumir:

·         Triar majoritàriament el català en els contactes amb la gent que ens envolta i amb  la que ens trobem en el dia a dia.

·         Resoldre els dubtes que tinguem de llengua sobre admissió, correcció o genuïnitat accedint a fonts de consulta competents.

·         Suggerir amb cordialitat millores de la parla a persones amb les quals tenim una relació de confiança.

·         Sovintejar la lectura d’obres de literatura catalana i consumir productes audiovisuals catalans de qualitat.

Els o les guies

Què vol dir ser guia i què comporta?

Ser guia del Garbells de llengua significa ser una persona voluntària que es compromet a conduir-ne, com a mínim,  un grup en un espai d’ús social i a fer-ho mitjançant un compromís de col·laboració amb la CAL, gestora del projecte, i dins del Pla de voluntariat de l’entitat.

Un grup Garbell constituït es reuneix vuit vegades o més, amb un ritme setmanal o quinzenal, en un espai prèviament acordat entre l’entitat acollidora i la CAL. Cada sessió té una durada d’una hora i mitja.

Els espais que poden acollir un grup d’aquestes característiques són molt diversos: des d’una biblioteca de barri, passant per una associació veïnal, una parròquia, un centre cívic, un ateneu, una escola d’adults, una associació cultural...

Quines característiques ha de tenir un guia o una guia?

Les persones guies no necessiten formació especial prèvia per conduir un grup. En tot cas, convé que llegeixin amb atenció els suggeriments que es fan sobre cadascuna de les activitats que es proposen. Cal que siguin bones parladores i bones dinamitzadores de grup i que preparin amb cura les sessions per poder comentar amb competència els aspectes de correcció i enriquiment expressiu que s’hi treballen.

Cal tenir un domini gaire complet de la normativa?

És bo i recomanable que siguin persones amb un bon nivell de consciència pel que fa a la llengua, però no és menester que en siguin especialistes (professors, correctors, filòlegs, etc.). El caire de les sessions és horitzontal, és a dir, assistents i guies tenen una mateixa voluntat de millora de la llengua. Si en el desenvolupament de les sessions es donés el cas de dubtes no previstos i els guies no sabessin donar-hi resposta immediata, el compromís de resoldre’ls tot acudint a fonts de consulta serà una mostra de l’assoliment real de l’objectiu de créixer, uns i altres, en coneixement i consciència lingüística.

Com es dona a conèixer el projecte Garbells de llengua?

Dins el projecte Garbells de llengua, al web de la CAL (www.cal.cat), hi ha una descripció del projecte i el material necessari per dur-lo a terme. Al Twitter o al Facebook hi trobareu notícies i informació constant.

Com s’ho fa una persona que vol ser guia?

No és fàcil que la CAL estigui al cas dels espais idonis per a la realització de l’activitat i propers a la persona que vulgui conduir un grup. Per això, en primer lloc és recomanable que investigui prèviament en quins espais socials del seu entorn es podria dur a terme un grup de Garbells de llengua: espais o ens que disposin d’estances idònies per reunir-se, oberts a admetre activitats de caire social i cultural i amb suficient capacitat d’influència divulgadora.

Si s’acompleix aquesta primera condició, la persona voluntària pot posar-se en contacte amb la CAL i comunicar el nom de les entitats que podrien acollir el projecte i les disponibilitats horàries (dies de la setmana i horaris) que té per acomplir la tasca de guia.

La CAL es posarà aleshores en contacte amb les entitats, els exposarà el projecte i les condicions que es requereixen per fer-lo efectiu a la seva seu (estança idònia, protocol d’inscripció i possibilitat de difusió a partir dels mitjans propis).

Un cop s’hagi arribat a un acord i coincideixin disponibilitats del guia amb possibilitats de l’entitat, s’acordarà un calendari i, després d’una signatura d’acord de col·laboració entre entitat i CAL i de la signatura d’un document de compromís mutu guia-CAL, se’n farà la difusió acordada amb l’entitat i es començarà el grup.

L’extensió

Un cop feta la prova pilot es modificarà el que convingui, s’hi afegiran indicacions metodològiques per als guies, es publicarà a la pàgina web de la CAL i es difondrà el projecte.

Considerem que és una activitat que moltes persones, bones parladores, poden fer-se seva per tal de reproduir la iniciativa en diferents espais socials com ara ateneus, centres cívics i culturals, biblioteques, etc.  Per això considerem també que és una proposta d’interès general per a l’envigoriment de la llengua catalana entre els parlants i convidem a altres entitats i associacions a sumar-s’hi.

Barcelona, desembre de 2018