Mares i pares d’infants i adolescents nouvinguts. Adquisició lingüística, cohesió i coneixement del país dins l’escola dels fills.

A partir dels contactes amb centres educatius, observo que hi ha moltes escoles a Catalunya que assumeixen amb responsabilitat i decisió la tasca d’atendre un nombre molt significatiu, si no majoritari, d’infants procedents de països amb cultures tan riques com la nostra, però també i sovint tan distants de nosaltres pel que fa a referents socials, ideològics, ètics, religiosos, etc.

Penso en els pares i mares d’aquests infants i adolescents. La gran majoria està fent esforços incomptables per assentar-se, ells i els fills, en un entorn nou, desconegut, competitiu, sovint en contrast amb les pròpies vivències i algun cop, clarament advers.

Les mares, i alguns pares, acompanyen els nens petits a l’escola i també els recullen. Les que tenen assumit que la formació en la infància és el millor aval per a la vida adulta, que és la gran majoria, deuen patir per no poder donar-los suport a causa de la impossibilitat de comprensió i d’expressió en la llengua dels docents i pel desconeixement de les normes socials que regeixen la seva relació i implicació amb  l’escola. Les dues coses, a més, les porten a no contactar amb altres pares i mares del  mateix centre que viuen aquí de fa molt més temps i que també hi tenen fills.

Faig referència, sobretot, a famílies amb pocs recursos que viuen en zones urbanes. Una resposta excessivament simple i inoperant és la de demanar a aquests pares i mares que vagin a l’escola d’adults a rebre formació instrumental bàsica si no la tenen, o al Consorci per a la Normalització Lingüística per iniciar-se en el coneixement del català, si poden llegir i escriure encara que sigui amb treballs. Són les dues úniques ofertes institucionals i portades per professionals a què poden tenir accés i les dues tenen característiques que fan que la captació d’alumnes sigui molt exigua o nul·la: la socialització fràgil i precària de molts pares i mares impossibilita que puguin atendre una necessitat que forçosament consideren secundària atesos els esculls que han de superar dia a dia sobre temes inajornables com la feina, el lloc de residència, l’habitatge, la regularització documental, etc. Ni tenen temps per dedicar-s’hi, ni es veuen sovint amb cor de desplaçar-se a zones de la vila que desconeixen, ni tenen consciència, molts d’ells,  que la formació continuada sigui un dret i una oportunitat normal entre els adults.

Jo considero que la resposta passa pel voluntariat, per la proximitat i per la mateixa escola. Pel voluntariat, atès que la formació bàsica i lingüística finançada amb diners públics no pot ser duta a terme per un personal laboral que es dediqui a tres, cinc o set persones únicament, que són les que generalment acaben formant part dels grups organitzats a les escoles. Per la proximitat, atès que sovint aquestes persones només es veuen amb cor de relacionar-se amb un entorn molt reduït. Per l’escola, perquè és el punt on són cada dia, amb els fills, amb la mestra o el mestre que els parla, amb la directora que els va rebre el dia de la inscripció, etc.

Cal que hi hagi projectes de voluntariat que facilitin l’adquisició de la llengua, promoguin la bona relació intercultural, resolguin dubtes de pares i mares sobre l’educació i el procés escolar dels seus fills i difonguin el coneixement del país entès com a petit país: el del barri o del poble on viuen.

De tots aquests aspectes, el de la llengua és el que requereix més preparació. També el que demana més esforç entre uns i altres: esforç dels pares i mares que volen comprendre i parlar una mica de català per resoldre aspectes molt vitals; esforç de les persones voluntàries que han de guiar-los en aquest camí d’apropiació lingüística amb una actuació adequada, rendible i engrescadora i que s’hauran de formar per acomplir la seva tasca, i esforç de la direcció, del professorat i de l'AMPA per encoratjar els aprenents reconeixent la seva dedicació a l’aprenentatge, recuperant els que s’abstinguin i fent que a l’escola se’n faci ressò.

Dels tres esforços, el de les persones voluntàries és el que reclama més atenció si es vol que el projecte no es dilueixi, perquè comporta, a més d’un domini suficient del català parlat, una consciència plena d’estar actuant amb persones adultes i no amb infants (vegeu la carta a qui ha d’ensenyar a persones adultes: http://goo.gl/6QbQHo )  i una metodologia efectiva pel que fa a la comprensió i expressió de la llengua.

No sé si hi ha gaires projectes pensats per a aquest perfil de persones adultes. Han de ser projectes que no excloguin la gent que no pot llegir ni escriure, que parteixin d’exponents lingüístics molt usuals i bàsics en les converses de relació social i que facilitin recursos i estratègies vàlides per a aquesta tasca a les persones que fan de guies.

El tracte de persones adultes i la metodologia adequada a les necessitats d’aquests pares i mares requereixen formació, acompanyament inicial i seguiment per part de qui promogui el projecte. Sense això, el fracàs està servit d’antuvi.

Sóc responsable del projecte Junts de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana), que s’ajusta a aquestes condicions i necessitats perquè ha nascut justament com a resposta a demandes individuals i col·lectives en entorns amb persones vingudes de fa poc temps i amb precarietats de tota mena. El podeu veure al web de la CAL (www.cal.cat/campanyes-i-projectes). L’escassetat de recursos humans i materials ens impedeix de promoure’l directament; no tenim possibilitat de fer-nos càrrec de resseguir centres per mostrar-los la viabilitat i oportunitat del projecte, si és que això suposa gestionar-ne l’engegada (difusió, cerca de voluntaris, reunions amb els pares i els mestres, etc.). Tenim, però capacitat de formació, d’acompanyament inicial i de seguiment avaluador.

L’experiència de l’aplicació del projecte Junts a les escoles ha estat fins ara positiva quan s’han donat els tres components bàsics: interès i implicació del centre com a impuls inicial; guies conscients, ben formats i amb recursos, i pares i mares motivats per l’interès intrínsec d’una activitat productiva i cohesionadora, pel suport explícit i constant del professorat i de l’associació de pares i mares del centre, i per la constatació dels propis avenços.

El Departament d’Ensenyament, amb la col·laboració de la Direcció General per a la Immigració, estan engegant un projecte anomenat Llengua i socialització de les famílies en l’entorn educatiu que està centrat sobre aquestes mateixes bases. La CAL hi participa pel que fa a la formació dels voluntaris, la dotació de material (manuals, guies, blocs de notes i làmines) i l’acompanyament inicial dels grups. Desitjo que sigui un èxit. 

Cinc anys de taula intercultural a Sants, Hostafrancs i la Bordeta

He participat com a representant de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) en la preparació i en la realització de la festa dels cinc anys de la Taula Intercultural del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Va ser dissabte passat, dia 12 de desembre, al matí. Aquest és l'enllaç del reportatge fotogràfic fet per Sants3Ràdio:

http://el3.cat/la-taula-intercultural-de-sants-arriba-als-5-anys-cohesionant-la-societat-i-la-convivencia-al-barri/

Cohesió i convivència als nostres barris: aquest ha estat l'objectiu de la Taula. Cinc anys de trobades, reunions, projectes, jornades, taules rodones, activitats... que han comptat amb la implicació d'entitats d'aquí i de fa temps (Castellers de Sants, Artistes de Sants, CAL nacional amb seu a Sants, Òmnium Cultural de Sants, Stop Mare Mortum, etc.),  i d'aquí i vingudes d'arreu (Mèxic, Xina, Perú, Gahna, Pakistan, Marroc, República Dominicana, etc.).

Interculturalitat, és a dir, contactes constants, col·laboracions constants, sinergies constants entre els qui fem bategar aquesta part de la ciutat, vinguem d'on vinguem. I això tenint la llengua catalana d'amfitriona; en aquest anar i venir d'accions i converses el català ha estat actiu com a llengua de convit, de prestigi, d'oportunitat i de país. De convit, perquè no s'hi ha imposat, sinó que s'ha presentat des del començament per tal de dir: "Benvinguts a aquesta casa, que és casa de tots", de la mateixa manera que ens reben molts col·lectius quan, abans d'inciar la reunió, ens ofereixen un te i unes pastes. De prestigi, perquè parlant català transmetem valor, tot dient: "Us oferim el millor de casa nostra". D'oportunitat, perquè el coneixement i l'ús del català a Catalunya possibilita una participació plena i no parcial en la vida del país. De país, perquè és la d'aquí, la de Catalunya, la que ens identifica, de la mateixa manera identifica la llengua que sentíem parlar a la festa: manadarí, penjab, castellà, hebreu, etc. 

Tot això, fent camí entre tots. Un camí que ens ha d'allunyar de la mera coexistència de diversos i ha de fer créixer el contacte de proximitat entre uns i altres, crear formats de convivència que ens portin a iniciatives de participació per així, finalment, acomplir el compromís de fer entre tots, del nostre país, els Països catalans, un racó de món on no regni l'orgull excloent de ser res per damunt dels altres, sinó la satisfacció compartida de ser una col·lectivitat humana que viu amb dignitat en aquesta part del món que és fruit d'una història pròpia i d'una cultura comuna, veïna i cooperant d'altres parts del món i d'altres pobles, fruits d'històries i cultures pròpies. 

Aquests, entre molts d'altres, han estat els pensaments que han brollat dintre meu durant la festa.

España, Meeting Point

Vet aquí un escrit per als meus amics i coneguts que viuen per les terres d'Espanya, i per a tothom que el vulgui llegir.

Soy catalán e independentista. He pensado siempre mucho en España: desde pequeño, cuando contrastaba las enseñanzas de la escuela con las explicaciones de mis padres, y de mayor, interesado por la historia. Considero que hay dos comportamientos de España que han sido muy iterativos durante siglos: la expansión y el rechazo. La expansión: la España de raíz castellana ha querido ser más grande, más extensa que la Península que la acoge. Ha querido ser imperial. Y el rechazo: ¡Árabes fuera! ¡Moriscos fuera! ¡Judíos fuera! ¡Republicanos fuera! Ha excluido las colectividades que no comulgaban con ella. ¿Por economía? ¿Por ideología? Tanto da. Ha sido así.

Hay una realidad de la Península ibérica que ha marcado la historia de los que vivimos en ella: nos han llegado pueblos y culturas desde los tres mares: del Mediterráneo por el este y por el sur, del Atlántico por el oeste y del Cantábrico por el norte. Nuestra Península ha sido recipiente de las principales culturas que discurren hoy por el mundo, que han cuajado ahí de una manera u otra (celtas, godos, musulmanes, judíos, franceses, americanos…). La Península ibérica es un mosaico de historias, culturas, lenguas, condiciones geográficas y climáticas totalmente diversas (Euskadi, Cataluña, Galicia, Andalucía, Castilla…). Nuestra Península continua hoy siendo un puerto de llegada de múltiples culturas y pueblos (en Barcelona se hablan hoy trescientas lenguas). Nuestra Península puede ser punto de encuentro de nuestro mundo. Meeting Point. Lo contrario de la expansión y el rechazo: la recepción del que viene y el aprecio a las tierras entre los Pirineos y el Estrecho.

¿Por qué no deja España de pensar en unidad férrea y sagrada y en pluralidades superficiales? ¿Por qué no se pone ya a pensar en diversidad auténtica (somos diferentes de verdad y estamos en el mismo recipiente de culturas del mundo) y sobre todo, en un proyecto común: ser uno de los principales Puntos de encuentro del mundo? Ofrezcamos —además de sol y playa— paisajes de pluriculturalidad auténtica, recursos de salud y descanso, experiencia técnica, sabiduría, acogida, convivencia, respeto y aprecio a la diversidad … Tenemos de todo esto y mucho. Muchísimo. Y de todo esto falta en medio mundo. Somos punto de encuentro turístico, es cierto. Pero hay que ser más. Punto de encuentro de técnicos de tanta experiencia agrícola e industrial como la que hay. Punto de encuentro de sabios de salud, de economía, de ciencia, de técnicas de todo tipo. Punto de encuentro de expertos en ciencias humanas y sociales. Etc. Etc.

¿Lo han pensado bien? ¿Han visto lo que nos ha dado la historia? ¿Han visto lo que somos unos y otros? ¿Admiten de verdad que la diversidad es una oportunidad y no una amenaza? ¿Han visto lo que podemos ser para el mundo? Yo creo que no, que no lo han pensado bien.

Soy independentista. Me genera ilusión. Me quiero marchar de una España que me genera disgusto, que ni me quiere como soy (lo escucho a menudo en la tele y la radio: uf! un catalán que habla, escribe y enseña catalán), que solo me acepta si no parezco catalán (como me ocurre cuando vengo a veros),  ni tampoco veo que en este siglo XXI quiera atar su arado a ninguna estrella que cuente con la inclusión y la diversidad. No soy político ni economista, ni ideólogo. Y quizá por esto no me hagan caso. Pero he querido mostrarles que yo sí veo una estrella y un arado para un futuro donde se elimine la palabra orgullo (que supone siempre despreciar a otros) y menudee el uso de la riquísima palabra satisfacción (que no impide que la tengan también los demás). Acepten la diversidad real. Quieran que seamos diversos. Sin miedo. Si lo hacen y además miran lo que somos (gentes de tierras de acogida) y asumen el proyecto que el mundo nos reclama (ser punto de encuentro de diversidades), me tendrán de compañero de viaje. Mientras, me mantengo en desear ser solo su vecino.

Jordi Esteban. Profesor de adultos.

Grups de conversa per als que ja entenen una mica el català, però encara no poden llançar-se a parlar-lo.

A la CAL portem el projecte Xerrem_Junts de grups de conversa. El Junts per a persones que no entenen res de català i el Xerrem per als que ho entenen tot en general i són capaços d'iniciar una conversa, però tenen dificultats a continuar-la amb agilitat i espontaneïtat.

Fa temps que trobem a faltar un material i una metodologia per formar grups de conversa amb persones amb el perfil del títol: no necessiten fer el Junts perquè ja entenen les coses més bàsiques, però no tenen la possibilitat d'intervenir en una conversa perquè encara els falta comprensió i, sobretot, bagatge lingüístic elemental per acomplir les funcions més usuals que hi apareixen. Els cal repetir i automatitzar, no ja fórmules estereotipades, sinó frases curtes que corresponguin a la multiplicitat de funcions comunicatives conversacionals.

I ara ens hi posem. Amb l'esperança d'arribar fins al final, amb un manual i una guia, com en els altres projectes.

Potser l'anomenarem Endavant, atès que fa anar més enllà del Junts i ajuda a avançar cap a la conversa real del Xerrem.

Què hi haurà?

Un recorregut gradual d'unitats (24?) amb unitats intercalades de repàs després de cada quatre, que farien unes 30 unitats, les que es podrien dur a terme en un curs d'octubre a juny, per exemple. 

En cada unitat hi hauria:

• una pràctica oral sobre la base de les unitats del Junts, però que vagi més enllà de la fórmula
• una pràctica oral davant d'unes tres o quatre vinyetes representatives de situacions habituals
• una pràctica conversacional amb preguntes motor d'estructura i de resposta senzilla
• una pràctica de millora lèxica i expressiva en format de diàleg entre dos
• una pràctica de comprensió oral basada en textos d'estructura sintàctica senzill i relacionats amb el coneixement del país (mots, llocs, personatges, llegendes, etc.) llegits pel guia o la guia
• una pràctica de repetició i memorització de frases molt habituals en els àmbits més usuals

#Coromines. Recull de relats i experiències generadores dels nostres mots

He començat una proposta col·laborativa al Twitter. Es tracta d'explicar amb pocs caràcters l'origen o l'ús antic de mots catalans, sobretot si s'hi fa palesa alguna experiència humana.

La intenció és fer un recull d'aquestes microexplicacions i posar-lo a la llum pública perquè entre tots siguem més conscients del valor patrimonial que té la nostra llengua, com totes les llengües, cosa que es trasllueix en el procès històric que han seguit els nostres mots. 

Saber la història d'una paraula fa que li donem molt més relleu: ens serveix per comunicar-nos i alhora, en usar-la, ens fa testimonis vius de la història del nostre país, ja que així traspassem l'experiència als que ens segueixen.

Vaig consignant aquí les aportacions de tots els que hi vulgueu col·laborar amb l'etiqueta #Coromines. (Les meves porten la identificació (JE) i les dels participants, el seu nom.)

• Presti-digitador. El prestidigitador t’engalipa quan mou les cartes amb uns dits molt ràpids. En llatí:  preste = ràpid, digitus = dit. (JE)

• Ciru –rgià. El cirurgià és el metge que, per curar-nos, fa treballar de valent les mans. En grec: keir = mà, érgon = treball. (JE)

• Jordi, nom transformat del grec, Georgos, que volia dir ‘pagès’, treballador de la terra. Geo = terra, érgon = treball. (JE)

• Topar és un verb català que neix del so top, top, top... produït en col·lidir dos cossos. (JE)

• Company és qui comparteix el mateix pa. En llatí: Cum = amb, panis = pa. (JE)

• Una cosa és precària perquè s’ha obtingut, no per dret sinó per precs o súpliques. Del llatí precari = pregar. (JE)

• Persona. Als actors de teatre romà els identificava una màscara que els alçava la veu; en deien per-sona  (per = molt / sona = sonar). (JE)

• Suplicar vol dir posar-se de genolls per dirigir-se a algú. En llatí: sub = a baix, plicare = plegar (els genolls). (JE)

• Una cosa és precària perquè s’ha obtingut, no per dret sinó per precs o súpliques. Del llatí precari = pregar. (JE)

• Present, entès com a temps, vol dir que està aquí davant mateix: Prae = davant / Esse = ser.  (@BatecsClàssics)

• Quiosc. Als jardins públics hi havia  “koscs” = palauets turcs. Un bon dia s’hi van vendre diaris per no mullar-se. (JE)

• Roba i robar. En llatí roba significa ‘botí’ i els vestits de seda de la Xina era el que més robaven els assaltants d’aquell temps. (JE)

• Cobalt. En alemany, ‘follet del bosc’ que, segons els minaires, s’enduia la plata per deixar-hi un succedani similar i inaprofitable. (JE)

• Palau prové del llatí palatium i aquest del Palatí, un turó de la Roma antiga, on residien els cèsars en sumptuosos edificis.

• De rompre's (frago en llatí) tenim fragment, fractura, fracció, naufragi, fragor. De tallar (seco en llatí) tenim segar, segment, sector, Montsec. Els dos termes semblen onomatopeics (fraaac!) i (seeec!)

Diàleg enriquidor entre entitats que fomenten l'ús del català

Figueres, dissabte, 21 de novembre

Ens trobem tot el matí un grup de socis i voluntaris d'Òmnium Cultural de l'Alt Empordà i tres membres de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana). Les persones relacionades amb Òmnium fan classes de català  a la capital i a diversos pobles de la comarca. Ho fan de manera complementària al treball del Consorci per a la Normalització Lingüística. Tenen grups d'alumnes amb comprensió del català nul·la o gairebé nul·la i alguns sense formació instrumental bàsica en català, castellà o altres llengües amb el nostre alfabet. Han conegut el projecte Junts de la CAL i ens han demanat que els n'informèssim amb detall. 

Ha estat un matí fructífer. En primer lloc perquè s'han introduït amb força profunditat en una metodologia basada en la conversa col·loquial, com és la del projecte Junts i han copsat on rau la seva eficàcia quan s'aplica a entorns com els descrits. En segon lloc perquè els de la CAL ens hem assabentat dels projectes i les expectatives d'Òmnium pel que fa al foment de l'ús del català i a la difusió de la cultura catalana des de concursos literaris, passant per lectures de poemes en diferents idiomes, sortides de coneixement de l'entorn, cursos diversificats de català, etc.

Conèixer què fem uns i altres i col·laborar conjuntament en campanyes o actuacions impulsades per uns i altres quan això és factible, són dos objectius que ajuden a sumar esforços en aquesta tasca ímproba de millorar el coneixement i l'ús de la nostra llengua.  

Xerrem i Junts, dos projectes que, amb sinergies, són imparables

A Terrasa hi ha una vintena de grups que es troben setmanalment per xerrar o per comprendre català. Les persones que xerren ho fan per complementar l'estudi de la llengua o simplement perquè volen millorar en fluïdesa i bagatge expressiu. Les que es reuneixen per comprendre ho fan per acostar-se a la nostra llengua, sovint en unes situacions de socialització fràgil que no els permeten accedir a formacions bàsiques de consorcis o d'escoles d'adults. 

Uns i altres disposen d'aquests serveis gràcies a un munt de cops de mà fets des d'instàncies múltiples: els voluntaris que guien les sessions hi han dedicat hores de formació i hi dediquen el seu saber fer i el seu temps setmana rere setmana; les persones que coordinen el dia a dia i resolen les incidències pràctiques; els responsables dels equipaments on es desenvolupen els projectes aporten generosament l'espai per a les converses i sovint es converteixen en difusors i "inscriptors" de la gent que s'hi interessa; les entitats que treballen per la llengua (Veu pròpia, Consorci per a la Normalització Lingüística, Òmnium Cultural, biblioteques municipals, etc.) donen impuls als projectes des de la seva idiosincràcia; l'ajuntament inclou els projectes en el seu llibre blanc de la cultura; etc.

En resum: uns projectes amb metodologia fàcil, realista, practicable pel voluntariat i eficient, posats en mans dels agents proactius d'una ciutat, poden fer meravelles. Entre tots fem créixer l'ús social del català, creem espais de convivència i cohesió entre diversos i fem créixer el coneixement i l'estima del país.

Tot això he pensat mentre tornava d'una reunió de la Junta de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) amb les entitats i persones que mouen els projectes a Terrassa.

Cal continuar. Hi ha molta feina. Sé que cal avançar entrellaçant sinergies, com a Terrassa.

Fira del Torró. d'Agramunt. Dos llibres, mil converses sobre la llengua

He estat amb el meu fill Pau en una parada de la fira del Torró, presentant els dos únics libres de què disposa, avui, l'editorial Àgilment (www.agilment.com): un de jeroglífics i un altre de relats etimològics. 

Hi ha hagut moltíssima gent interessada, tant per l'un com per l'altre. No han estat contactes merament comercials venedor-consumidor. Fonamentalment hi ha hagut diversió (els jeroglífics són jocs que fan esclatar de riure a qui els descobreix) i intercanvi d'informació i compartició d'inquietuds.

Dels contactes han sorgit conferències sobre Joan Coromines a alguns ajuntaments, propostes de concursos de jeroglífics en altres municipis, inicis de negociació amb biblioteques de la comarca per fer-hi grups de conversa, comentaris de professorat de llengua de primària i secundària...

Un plaer. 

Si voleu xerrades o conferències sobre aquestes qüestions que pretenen fer més viva la nostra llengua i ser un gra més de sorra en aquest esforç col·lectiu, no dubteu a contactar amb Àgilment:

agilment@agilment.com o 622400564

Ben aviat apaereixerà el tercer: Llesques de conversa. I el quart: T'ho dic i t'ho amago.

Ucraïneses: xerrem, aprenem i intercanviem coneixements

Cada dissabte un bon grup de mares de nens i nenes que estudien ucraïnés a l'escola Lluís Vives de Sants practiquen el català fent un Xerrem a l'aula d'acollida. 

La primera hora la dediquem a xerrar seguint un tema de la vida quotidiana. Ahir van ser els vestits i els complements. Ho fem en dos grups de cinc o sis, perquè tothom pugui parlar força.

A la segona part fem un exercici de lectura reflexiva tots plegats, sobre una qüestió determinada de llengua. Ahir vam tractar els adverbis quantitatius (moltíssim, molt, bastant o força, poc, una mica o no gaire, gens). Llegien, per torn, diàlegs com aquests i havien de substituir els asteriscs per algun dels adverbis:

—Suportes bé les bromes pesades? // —*. La veritat és que em costa * acceptar que em facin segons quines bromes.

—T’impressiona la vista de la sang? // —A mi no. *. A la meva mare, en canvi, li impressiona *. Tant, que hi ha perill fins i tot que tingui un desmai.

Finalment, vam reprendre el tema dels vestits i complements. Vam comentar la indumentària de les sardanistes i dels castellers i elles ens van comentar que tenen unes bruses, camises i faldilles brodades a mà, que es posen en dies de celebracions. En fan moltes!

Ens falta una persona voluntària que es vulgui afegir a les que portem el grup!

Ens repartim els caps de setmana i ens toca cada tres; així, el compromís de reservar els dissabtes a la tarda es fa més lleuger.

T'hi apuntes? És una experiència engrescadora. (xerrem@cal.cat o 934159002)

Un col·lectiu ucraïnès i el Xerrem dels dissabtes

Hi ha un col·lectiu de famílies ucraïneses residents a Barcelona i comarques pròximes que, de fa uns anys, cada tarda de dissabte del curs escolar porta els fills a l'escola Lluís Vives de Sants perquè aprenguin a escriure ucraïnès i coneguin de prop la literatura, història i geografia del seu país. La Generalitat, a més d'oferir-los l'aulari de l'escola, cobreix el cost de la persona conserge i demana als pares i mares que corresponguin a aquests recursos amb l'aprenentatge pràctic del catatalà durant aquelles hores. La CAL hi ha posat voluntaris que hi fan les sessions pròpies del projecte Xerrem. Uns voluntaris que ho han fet amb molta dedicació i disposició, tot i que sovint han hagut de sacrificar sortides de caps de setmana.

Ha estat sempre una experiència enriquidora, no solament per l'aprenentatge, sinó també pel mutu coneixement de costums, tradicions, maneres de fer, festivitats, etc. 

Avui ens han convidat a la inauguració del curs que han fet davant de l'escola.

Per a aquest curs ens cal trobar alguna persona voluntària que s'afegeixi a l'equip de voluntaris, ja que fem torns perquè ens toqui cada tres setmanes.  Saps d'algú?

Practicar català i fer cultura: les Converses culturals

L'associació cultural i fundació La Casa Amarilla inicia a Barcelona cicles de converses culturals de ritme setmanal i de durada trimestral. Són visites a punts d'interès cultural de la ciutat, guiades per una persona experta, que es clouen amb una estona de comentari i conversa conduïda per la mateixa guia, professora de català.

Els destinataris són persones que volen millorar el seu català oral i les activitats són gratuïtes o, en tot cas, de mínim cost, ja que els organitzadors n'han negociat la gratuïtat o la rebaixa amb els responsables de cadascuna.

És una proposta interessant i molt apropiada per a alumnes dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, escoles de formació de persones adultes, escoles d'idiomes, parelles lingüístiques, assistents dels grups de conversa Xerrem i altres, etc.

Tot just comencen i els convé una empenta. No dubteu a fer-ne difusió.

Els seus contactes: susana@casamarilla.org - 658 590 158

Més informació a http://www.lacasamarilla.org/

Llengua i Socialització a les AMPA de les escoles

El Departament d'Ensenyament i la DG per a la Immigració volen iniciar un projecte anomenat Llengua i socialització de les famílies en l'entorn educatiu. Bàsicament consisteix en la creació d'espais de trobada setmanal entre membres de les AMPA i persones voluntàries, amb diverses finalitats: donar suport a les persones que desconeixen el català per tal que puguin ajudar els seus fills en els estudis, facilitar el coneixement mutu i la relació de pares i mares d'orígens diferents i consolidar la comunitat educativa creant sinergies entre pares, professors, persones de l'AMPA i la direcció del centre.

El projecte Junts (www.cal.cat/projecte/projecte-junts) de la CAL, entitat a què pertanyo, s'adequa força a aquests entorns i objectius, raó per la qual els dos organismes ens han sol·licitat que participem en el projecte aportant l'experiència del projecte. 

Han demanat a la CAL que col·laborem en la recerca de voluntaris per fer, durant aquest curs 2015-2016, quatre proves pilot als municipis de Sabadell, Terrassa, Sant Adrià i Badalona. La CAL es compromet a formar els voluntaris i acompanyar-los en les primeres sessions, dotar les escoles del material necessari i fer el seguiment que acostumem a fer amb els grups Junts que funcionen en diversos punts del Principat. 

És un projecte engrescador que se situa al punt on es pot donar, de manera natural, comunicativa, eficient i econòmica, un suport clar a les mares (elles són, sobretot, les que s'ocupen del contacte amb l'escola i l'atenció als seus fills en les qüestions que hi incideixen) que estan motivadíssimes perquè els seus fills arribin on elles i els seus marits no han pogut arribar. 

L'experiència del projecte Junts a les escoles ha estat molt positiva: a Terrassa, Barcelona (Ciutat Vella) i Amposta moltes mares s'han acostat a la llengua catalana, comprenen moltes coses que no comprenien i mostren una disposició molt bona per millorar en el coneixement i l'ús del català tan bon punt experimentin una vinculació social més sòlida i més perdurable, tot superant les dificultats amb què es troben en el dia a dia. 

Si algú que llegeix aquests apunts sap de qui podria col·laborar-hi, digueu-m'ho.  jestebancalm@gmail.com

Els màsters entren als projectes Xerrem i Junts

Durant aquest curs 2014-2015, tres alumnes del Màster d'Ensenyament del Català com a primera o segona llengua (UB, UAB i UVic) han participat durant unes setmanes en grups Xerrem i Junts promoguts per la CAL. Ho han fet en qualitat de pràctica de final de Màster i havien de presentar, justificada, una proposta de millora pel que fa a l'aprenentatge de català en aquest entorn conversacional.

He rebut els treballs i he assistit a la presentació que n'han fet davant del tribunal avaluador. 

Ha estat una experiència enriquidora a tres bandes:

- La CAL ha tingut tres mirades crítiques i professionals sobre la realitat dels projectes i ha rebut suggeriments interessantíssims de millora.

- Els responsables de les pràctiques del Màster han trobat un camp nou per aprofundir en l'aplicació del que s'ha après. 

- Els alumnes participants han viscut una experiència diferent de les que s'acostumen a tenir a les aules, ja que han vist com la conversa és també un factor rellevant de l'adquisició lingüística, que genera fluïdesa, correcció, cohesió social i sentit de pertinença al país. A més han constatat que la part emocional és tan important com la cognitiva en l'adopció d'una llengua.

Amb aquesta experiència obrim una via per a l'àmbit universitari, en la línia de les pràctiques i de les propostes del programa Aprenentatge/Servei.

Xerrem, un projecte per adquirir fluïdesa en català

A la revista Llengua i ús, de la Secretaria de Política Lingüística, trobareu una descripció detallada del projecte Xerrem de la CAL, destinat a persones adultes amb voluntat de parlar català i millorar en fluïdesa, correcció i bagatge expressiu.

http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/284457/373122

El projecte es proposa que els partícips dels grups assoleixin aquests objectius:

• Lingüístic: una millor competència oral, que els porti a fer-se seva la llengua catalana.
• Social: una relació enriquidora que fomenti la cohesió entre gent adulta de diversa edat, procedència, cultura, etc.
• Nacional: un millor coneixement de la realitat polièdrica del nostre país que els mogui a l’estima i a la participació.

Aquesta és la cloenda de l'article

Un projecte a l’abast d’entitats i col·lectius.

Probablement molts col·lectius i moltes organitzacions que malden per acréixer l’ús social de la llengua catalana entre els ciutadans que encara no la tenen com a pròpia veuran possible i factible incorporar la metodologia d’aquest projecte en les seves actuacions normalitzadores, aplicant-la fil per randa o adequant-la a les seves circumstàncies. La CAL ha posat a l’abast de tothom des del seu web (www.cal.cat) la Guia de les sessions Xerrem i el Manual per a les sessions Xerrem i es posa a disposició de totes les entitats o agents socials que vulguin informació, col·laboració o formació per constituir grups de conversa com els que s'han descrit.

Podries... de Joana Raspall

M'he trobat aquest poema en una piulada del Twitter, aquests dies que ens arriben retats colpidors de consciències.

PODRIES

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera,
més bona, potser,
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries .... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.

JOANA RASPALL

T'ho dic i t'ho amago. Endevinalles

L'editorial Àgilment (www.agilment.com) està preparant una publicació amb endevinalles sobre temes d'actualitat: llocs dels Països catalans, tradicions, objectes d'ús actual, etc. Encara no té nom; entre les propostes que hi ha, la que més patxoca ens fa, per ara, és "T'ho dic i t'ho amago".

Les endevinalles són textos descriptius que alhora mostren i amaguen alguna cosa. Normalment no sorgeixen de manera espontània i sovint cal haver fet passos previs: pluja d'idees sobre característiques dels objectes a descriure, assaigs de frases que les formulin de manera sintètica i siguin versificables, recerca de rimes per als finals de frase i, finalment, revisió textual per donar liquiditat i naturalitat a les frases. 

En la introducció es mostraran camins d'elaboració textual amb exemples i amb la intenció que l'obra sigui, no solament un recull de petits enigmes per llegir, endevinar i gaudir, sinó també un esperó i un suport per a qui en vulgui crear de nous de manera individual o en grup.

Vet aquí tres mostres:

* Quina vila, al setembre, / després del segar i del batre, / crida la gent del país / a gaudir de bon teatre?

* Com patim tots quan s'enfila / com un isard, penya amunt! / I quin esclat d'alegria / quan corona el gran conjunt!

* El de dalt ens atura, / el de baix ens convida / i el del mig ens alerta / per salvar-nos la vida.

Les respostes... Vosaltres mateixos!

El català a la Franja de Ponent

Vet aquí un estudi recent dels coneixements del català a la Franja de Ponent.
Tot el que succeeix en qualsevol punt dels territoris de parla catalana ens concerneix.
Vegeu-lo a l'article de l'Ara del 9 d'agost.

http://goo.gl/38VvRk

Paraules viatgeres. Històries de paraules

A l'editorial Àgilment (www.agilment.com) he publicat l'obra Paraules viatgeres, una sèrie d'explicacions etimològiques de mots catalans, basades en les informacions de Joan Coromines al seu Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana.

Conèixer l’etimologia de les nostres paraules ens porta a tots a estimar més la nostra llengua. Joan Coromines ens ho fa possible. Diuen que estimes més un país si el trepitges i si el revius en els museus i en les obres. De la mateixa manera, crec que estimes més una llengua si revius les experiències dels que l’han parlat i l’han enriquit.

Els relats etimològics haurien de trobar-se immersos en l’ensenyament/aprenentatge de la llengua: en els manuals i en boca dels ensenyants. Les paraules, a més de ser útils per a significar, serien petits tresors a conservar amb cura.  Tindríem més gent no disposada a llençar els mots de qualsevol manera.

Les paraules, el camí, el diàleg

Avui us recomano la lectura de l'article de Xavier Antich a l'Ara (http://ves.cat/mfnM) sota el títol "Les paraules, el camí, el diàleg". 

Tant les parelles lingüístiques com els grups Xerrem, els clubs de lectura i tantes altres iniciatives que posen en comú gent diversa mitjançant la conversa i la comunicació, són palanques cap al diàleg en el camí que fem tots junts en aquest país. Un camí que va del jo al nosaltres.

Diu Xavier Antich: 

Però n’hi ha també (de paraules) que porten vida a dins, i aquestes encara generen més vida, més paraules, més complicitat. Aquestes són paraules que obren camí, perquè permeten l’aparició d’espai i perquè generen temps: un espai i un temps que són la possibilitat de compartir alguna cosa que les paraules posen en comú. No és pas fàcil, però de vegades passa: llavors les paraules no es repleguen sobre elles mateixes, sinó que dibuixen un espai per recórrer. 

Us el recomano. 

Mai, enlloc, res, gens, cap, ningú

L'activitat següent ha estat molt ben vista als grups de conversa Xerrem, perquè toca un aprenentatge que costa d'assolir: les afirmacions negatives absolutes. És un exercici que es pot repetir diverses vegades i no cansa.

Cal fer aquestes preguntes i demanar que responguin de manera totalment negativa.

Res = ni això, ni allò / Gens = ni molt, ni poc / Cap = ni tres, ni dos, ni un / Ningú = ni jo, ni tu ni ell / Mai = ni ara, ni abans, ni després / Enlloc = ni aquí, ni allà.

Quan aniràs a la Lluna?	Quan voldràs fer la guerra?
Qui vol aquesta poma?	Qui ha viscut més de dos-cents anys?
On hi ha una paperera?	On és la pedra filosofal?
Quants alumnes han suspès?	Quantes persones hi ha sense cap defecte?
Tens gaire gana?	Fa molt de vent, avui?
Què vols, ara?	Vaig a l'estanc. Vols que et compri alguna cosa?
Qui ha entrat?	Qui hi ha al banc a les deu de la nit?
On donen duros a quatre pessetes?	On es pot esquiar, a l'estiu?
Qui ha anat a Amèrica nedant?	Qui té dret a agredir els altres?
Hi ha gaires pomes a la nevera?	Quants dies de vacances tens aquest any?
Hi ha gaire peix a la nevera?	Quant de pa tens al congelador?
On aniràs demà passat?	Quants pans tens al congelador?
Quants llibres has venut?	On hi ha gent que no necessiti ser estimada?
Té alguna cosa per declarar?	Què fas aquesta tarda?
Quan sabràs parlar llatí?	Quan pilotaràs una nau espacial?
Què en saps, de tot això?	Què en saps, de la vida de les anemones?
Quantes idees se t'acudeixen?	Quantes cartes hi ha a la bústia per a mi?
Qui t'ho ha dit, això?	Qui ha telefonat, aquest matí?
Ha plogut gaire?	Ha nevat molt, aquí?
Quantes assignatures has aprovat?	Quants missatges hi ha al contestador?
Qui ha trencat la peixera?	Qui és el responsable d'aquesta casa?
On es pot aparcar?	On puc deixar el cotxe?
Quan començaràs a fumar?	Quan seràs més jove que ara?
Tens ganes de dinar?	Fa gaire calor als Pirineus?
Quantes persones volen venir?	Quantes persones han suspès?
Qui vol venir?	Qui ha suspès?
Vols afegir alguna cosa?	Què vols dir, ara?
Fa molt fred, avui?	T'agrada discutir?
Tens algun problema?	Quants gots de vi t'has pres?
Et fa molt de mal el braç?	Has begut gaire vi?
Quan hi tornaràs?	Què m'expliques de nou?

Envedina'l - Material per a casals de gent gran

Endevina'l són uns materials en format de calendari apaïsat, de mida DINA3, que contenen 52 fulls amb 52 enigmes, un per a cada setmana de l'any. N'hi ha amb jeroglífics molt senzills i n'hi ha amb endevinalles. 

Estan pensats, principalment, per a casals de gent gran i per ser col·locats en un lloc visible. 

Vegeu les possibilitats que tenen:

Unes activitats que...

·         combaten l’avorriment

·         trenquen la rutina

·         capten l’atenció

·         desperten l’interès

·         creen expectació

·         faciliten la concentració

·         exerciten la memòria

·         provoquen la conversa

·         i promouen la participació.

Unes activitats que, a més a més, són...

·         comunicatives (serveixen per parlar i escoltar, llegir i escriure)

·         diversificades: endevinallles i jeroglífics

·         fàcils de dur a terme pel personal del centre

·         utilitzables durant molt de temps

·         rítmiques

·         clares i entenedores

·         duradores, és a dir, no fungibles.

El seu desenvolupament és ben poc feixuc i té un rendiment important pel que fa a la dinamització dels centres:

1. Escolliu el tipus d’activitat que considereu més adequat (jeroglífics o endevinalles).
2. Decidiu el ritme amb què renovareu l’activitat (setmanal, dos cops per setmana...).
3. Trieu un espai vertical que sigui visible i accessible.
4. Anuncieu l’activitat al conjunt del centre. No exclogueu el personal sanitari ni el domèstic.
5. Pengeu la pàgina a la vista de tothom.
6. Promoveu l’atenció a l’exercici mental que es presenta i ajudeu a cercar-ne la solució.
7. Escriviu la solució en lloc visible, en acabar el termini. Comenteu-la.
8. Canvieu la pàgina.

També són idònies en espais on hi concorri un públic determinat: vestíbul d'una escola, centre cívic, etc.

En teniu més informació a www.agilment.com