Jo comprenc que algú se senti orgullós de si mateix i dels seus quan obté un èxit, sobretot quan ha costat molt d'esforç. Ho comprenc i m'agrada. L'orgull, aleshores, s'emmarca en la definció del diccionari: "sentiment legítim d’estima de si mateix, d’elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc."
Però sovint les manifestacions d'orgull són més aviat d'arrogància, definida com "orgull agressiu, insolent, de qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius." Aleshores hi escau l'altra definició d'orgull: "Excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres."
He notat, en aquest darrers temps, que en el món de l'esport i en el de la política s'ha parlat sovint amb aquest to arrogant de l'orgull insà, excloent, trepitjador dels altres. I em dol més quan ho fa gent abrandada d'entusiasme per la independència de Catalunya.
És temps de treballs i satisfaccions (si és el cas que tinguem èxits), no de guerres i orgull de victòria. La satisfacció és també un sentiment d'estima de si mateix que dona enaltiment. Però no exclou l'altre. Jo puc estar molt satisfet d'un projecte que he engegat i un altre pot estar-ho d'un altre ben diferent del meu, i fins i tot oposat. Amb la feina ingent, colossal, que tenim per davant els que volem, per dignitat, un país independent, no podem plantejar guerres contra enemics que voldríem morts. Ho va dir ahir el president: comptem amb tota la gent. Missatges que he vist i rebut, com ara "Benvinguts a Catalunya, país independent per molt que et toqui els collons" o aquest altre "EsCUPinada. Gràcies per enviar-ho tot a la merda!", considero que són del tot inadmissibles. Per mi ho són, a més, perquè me'ls han tramès gent amb qui tinc bona relació des del voluntariat.
En aquests mesos que tenim per davant hem de fer feina comptant amb tothom, fins i tot els que no ho veuen clar i amb els que no volen la independència. També tenen les seves raons. Amb missatges d'aquest estil, amb bilis entre les lletres, ens n'allunyem i ells no s'acostaran pas. La dignitat és el nostre punt de partida (per a nosaltres i per a tots els que pertanyin, si hi arribem, al nou país), l'assertivitat és el nostre model de comunicació (ni inhibició, ni agressió) i la inclusió, el nostre actiu més potent. Si ho fem així, serem convincents ("convèncer" significa justament "vèncer junts!"). Si no, ho lamentarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada