Dos projectes de conversa en grup: Junts per començar i Xerrem per avançar
Fa temps que volia renovar la crida feta a l’article sobre el projecte
Xerrem a la revista Llengua i ús de la Direcció General de Política Lingüística
(http://goo.gl/CfyhF0) que deia així:
Probablement molts
col·lectius i moltes organitzacions que malden per acréixer l’ús social de la
llengua catalana entre els ciutadans que encara no la tenen com a pròpia veuran
possible i factible incorporar la metodologia d’aquest projecte en les seves
actuacions normalitzadores, aplicant-la fil per randa o adequant-la a les seves
circumstàncies.
La CAL ha posat a l’abast de
tothom des del web (www.cal.cat) la Guia de les sessions Xerrem i el Manual per
a les sessions Xerrem i es posa a disposició de totes les entitats o agents
socials que vulguin informació, col·laboració o formació per constituir grups
de conversa com els que s’han descrit.
Ho faig incloent-hi el projecte Junts, d’iniciació a la llengua oral, i
seguint un fil argumental. Els projectes els podeu trobar descrits al web www.cal.cat.
1. Som en un moment sociolingüístic complicat, amb una tendència a la baixa
pel que fa a l’ús social del català. Cal incrementar accions que l’acreixin.
2. La conversa de relació social sovintejada i feta entre diferents persones
és un camí natural cap a l’adquisició lingüística dels nous parlants. Sense
ella és difícil que hi hagi adopció lingüística. Les llengües potents, que
l’ensenyen en l’àmbit propi d’ús, no la tenen en consideració perquè ja és al
carrer i arreu.
3. A les aules de les institucions que ensenyen català no és gens fàcil
fer-hi conversa lliure: gairebé sempre el nombre d’aprenents és superior a vuit
o deu i s’han de complir uns programes que inclouen molts altres aspectes,
sobretot de lectura i escriptura.
4. Les parelles lingüístiques són una proposta magnífica que cal incrementar
tant com sigui possible, però té alguns límits: deu hores de pràctica (tot i
que sortosament sovint són moltes més!) i diàleg privat entre dues persones
(tot i que de vegades queda ampliat per l’entorn on parlen o per activitats
promogudes pels dinamitzadors). I una
altra limitació: és una pràctica que normalment no queda inclosa en cap altre
projecte o grup social fora del Consorci.
5. Els projectes Junts i Xerrem són propostes de conversa inicial i de
reforç sense algunes de les limitacions que tenen les parelles lingüístiques: la
durada és indefinida (unes cinquanta hores cada curs) i les converses es fan en
petits grups. A més, conversadors i guies són acollits en entitats i
col·lectius que acomboien la iniciativa i li confereixen un paper públic i
social.
6. Hi ha força entitats, col·lectius o organismes estesos pel territori que
tenen una disposició favorable al foment de l’ús social del català i es constituirien
de grat en Punts de trobada en català,
on es fes pràctica oral com la del Junts o del Xerrem, o altres, a més de
construir cohesió social i estima del país. Hi col·laborarien de formes
diverses.
7. Hi ha força persones catalanoparlants, bones parladores i conscients de
la necessitat d’estendre l’ús del català, a qui complauria conduir de forma
voluntària alguns d’aquests Punts de
trobada en català, si prèviament rebessin
prou informació, material adaptat i acompanyament inicial.
8. Hi ha força persones vell-estants o nou-vingudes que no poden o no s’atreveixen
a parlar català —que assisteixen o no a cursos— i que estarien força
disposades a participar en Punts de
trobada en català per iniciar-s’hi o créixer en domini oral, sabent alhora
que participen en entorns socials comunicatius, inclusius i deixondits.
9. Cada curs la CAL ofereix aquesta oportunitat en més d’un centenar de Punts de trobada en català, que són un
centenar llarg d’entitats o organismes que s’hi involucra d’una o altra manera.
10. La CAL, actualment, està limitada en la seva actuació per manca de
recursos humans i materials. Tot i això, sense fer-ne difusió, rep cada any
unes trenta demandes, pel cap baix, de constitució de nous grups. No sempre pot
atendre-les.
11. Durant aquests anys la CAL ha tingut el suport de diversos serveis locals
de català i centres de normalització lingüística, de l’entitat Veu Pròpia a
Terrassa, d’Òmnium Cultural a Girona, Badalona i Sants, etc. Actualment ha estat el Departament d’Ensenyament
i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania qui ens demana col·laboració
pel projecte “Llengua i socialització de les famílies en l’entorn educatiu”, d’aplicació
dels projectes a les escoles.
12. La CAL ha posat a disposició de tothom al web www.cal.cat la descripció del seus projectes, les
orientacions metodològiques, el material i les guies per als conductors de
grups.
Des d’aquí faig una crida a organismes, institucions, fundacions o
serveis que vulguin sumar-se a aquests projectes, donar-los suport, fer-se’n
promotors o mecenes, o crear-ne de semblants. Tinc el convenciment, consolidat
amb vuit anys d’impuls dels projectes de voluntariat esmentats (sobretot a l’àrea
metropolitana de Barcelona), que aquesta iniciativa dóna rendiment didàctic a
la conversa, té base textual sòlida, facilita la gestió de grups conduïts per voluntaris,
s’adequa a diferents nivells de competència i genera adquisició lingüística en els nous
parlants. Tot a baix cost.
Jordi Esteban
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada