Deus, rierols, rieres i rius de parla catalana que
omplen el país de cohesió i de gent que l’estima
Catalunya necessita
superar els índexs baixos d’ús social de català, tal com ens mostren els
estudis estadístics. Ens hi va la pervivència de la llengua i la cultura.
Persones, entitats i organismes que treballen per la llengua ja fa temps que
posen fil a l’agulla, però cal incrementar iniciatives que facin créixer
l’hàbit d’usar el català en les relacions personals, laborals i ciutadanes.
Les deus
del català
En molts indrets de Catalunya hi ha persones proactives i col·lectius relacionats amb el món educatiu
o amb el tercer sector que, en vista de la situació precària de l’ús social del
català, estan en bona disposició d’impulsar de manera voluntària iniciatives,
projectes o campanyes que el facin créixer: hi participen o les afavoreixen des
de la seva disponibilitat individual o corporativa. Són les deus[i].
La CAL s’acosta a aquestes deus, els dona a conèixer el projecte xerrem junts i els ofereix l’oportunitat operativa
d’incorporar als propis equipaments espais nous de trobada i comunicació en
català, una oferta que germina en el àmbit on es mouen i que les enforteix com
a entitats socials.
Els rierols
i les rieres
Hi ha moltíssima gent a Catalunya que és lluny d’adquirir de manera activa i
plena el català, sigui perquè no ho veu necessari, perquè li cal ocupar-se
d’assumptes més peremptoris, perquè desconeix camins practicables per accedir a
ofertes formatives, perquè té entrebancs per accedir-hi, etc. Les deus
esmentades poden convertir-se en facilitadores d’aquest camí cap a l’apropiació
lingüística. Les entitats a les quals s’apropen sovint les persones allunyades
del català poden ser rierols o rieres on germini i borroni l’interès —la
comprensió[ii],
l’expressió[iii]—
per la nostra llengua a partir d’activitats orals en català. Són activitats
diverses, moltes de caire puntual (esdeveniments, xerrades, festes, etc.) i
altres amb format més rítmic i constant (activitats escèniques, tertúlies,
etc.). Entre aquestes darreres hi ha la
constitució de grups de conversa de ritme setmanal, com els que proposa el
projecte xerrem junts, amb
material i orientacions facilitadores.
La CAL coopera amb les entitats que fan seva la proposta de grups de
conversa en el disseny i la difusió de l’activitat del xerrem junts: engega el grup o els grups i acompanya
els voluntaris, ja formats, per mitjà dels gestors del projecte.
El corrent d’aigua de tots aquests rierols i rieres —la parla catalana— va creixent
paulatinament: el català és copsat com una llengua de convit, d’oportunitat, de
valor i de país. Els nous parlants es comuniquen cada cop amb més èxit en
català, cosa que n’enforteix el desig, la il·lusió i la voluntat
d’expressar-s’hi. Es connecten al
català.
Els grups, tot i no ser excessivament nombrosos (la mitjana és d’unes vuit
persones), reforcen la imatge i els objectius de l’entitat que els acull,
possibiliten reconeixement i cohesió entre diversos, fan que els partícips
millorin en català, donen informació sobre la cultura i la història del nostre
país i són terra adobada de relació i comunicació
ciutadana.
Els rius
d’adquisició lingüística.
Tant les escoles d’adults com els centres de normalització lingüística i
les escoles oficials d’idiomes —recursos públics d’aprenentatge intensiu,
organitzat i diversificat de català— estan amatents a acollir persones interessades
a aprendre’l i practicar-lo. Són rius carregats d’una aigua que abasta totes
les característiques de la llengua: habilitats, registres, nivells de
competència, diversitat d’usos... Uns rius que fan nous parlants competents i
acreditats.
Les persones voluntàries conductores dels grups de conversa fan alhora de
corretja de transmissió de l’oferta d’ensenyament formal: s’assabenten de les
propostes dels organismes públics (cursos, parelles lingüístiques,
esdeveniments en català, etc.), les fan arribar als assistents dels grups i ajuden
a contactar-hi. Així, fent una mirada externa, es pot veure finalment com unes
entitats socials que tenen grups de conversa es converteixen en aliades d’aquests
organismes públics i dels seus eslògans: Connecta’t
al català. Vine i aprèn-ne, per exemple. La CAL ha estat sovint facilitadora
d’aquesta connexió, encara que el nom xerrem junts no aparegui en primera plana. La CAL, en aquest
cas, és com les impremtes: quan es presenta un llibre es parla de l’autor,
del contingut i de l’editorial, però no s'esmenta gairebé mai la impremta, un element ben
indispensable perquè el llibre arribi a ser una realitat tangible.
Aquesta és la funció bàsica que el projecte vol acomplir cada cop més: teixir confluències entre els tres
partícips socials: persones o col·lectius conscients de la necessitat
d’impulsar el català, gent allunyada de la nostra llengua i ens públics
encarregats d’ensenyar-la. De les deus a
les rieres i de les rieres als rius tot practicant la conversa. I així, enmig i dins d’aquests cursos d’aigua de catalanitat i d’entesa, teixir cohesió social i estima
del país que ens acull.
Jordi Esteban
[i] Persones jubilades del ram de
l’ensenyament o de professions socials, ex-funcionaris de l’administració local
o autonòmica, direccions i AMPA d’escoles de primària, membres d’associacions
culturals o cíviques, biblioteques, centres cívics, entitats de suport a la
immigració, parròquies, socis d’Òmnium Cultural o de Plataforma per la llengua,
sindicats, agents de programes d’inclusió sociolaboral, entitats d’atenció a
persones en condicions específiques, etc.
[ii] El projecte xerrem junts, en l’etapa
inicial, treballa la comprensió bàsica i l’aprenentatge de fórmules força
usuals.
[iii] El projecte xerrem junts promou les
pràctiques de conversa per adquirir bagatge i fluïdesa en la parla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada