Als nostres
barris hi ha una bona part de la població allunyada del català:
·
Gent
adulta que no el parla i no té cap perspectiva de començar una formació de
llengua, o de qualsevol altra matèria, per motius varis: considera que la
formació és cosa d’infants o adolescents, no va tenir èxit durant l’etapa
escolar, no veu que sigui rellevant ni engrescador destinar temps a estudiar,
no experimenta cap necessitat d’aprendre català, etc.
·
Gent
que va començar una formació lingüística de nivells inicials i no ha continuat,
també per motius varis: manca de temps, incompatibilitats horàries, expectatives
no acomplertes, desistiment davant l’esforç, absència de satisfacció emocional,
etc.
·
Gent
que voldria connectar-se al català, però no s’hi veu amb cor ateses les
necessitats peremptòries a què ha d’atendre, sigui perquè ha arribat aquí fa
poc i li cal prioritzar moltes altres coses, sigui perquè té una dedicació
laboral molt irregular o li cal ocupar-se de la cura familiar.
No és una població dispersa, sense punts de trobada social. A Catalunya hi
ha moltíssims ‘meeting points’ on la gent acut amb freqüència: associacions de
veïns, casals, ateneus, parròquies, clubs d’amistat, centres culturals,
associacions d’oci, entitats de suport a necessitats socials, etc. Allí la gent que no s’expressa amb suficient
fluïdesa en català espera ser atesa en castellà, la llengua vehicular més freqüent
als espais socials en barris no cèntrics de les poblacions fins que no hi hagi
una situació més estesa de capacitat social de comunicació en català.
Moltes persones sòcies, dirigents o
partícips d’aquests nuclis de contacte i relació social participarien
gustosament en propostes de conversa de grup en català dutes a terme dins o a l’entorn
de la pròpia entitat, atès que hi ha
força motius que els impulsarien a fer-ho: la convivència amb familiars o
amistats de parla catalana, tenir fills o nets que el parlen, treballar en
llocs on hi és present, consciència de pertinença a Catalunya, etc. Són
conscients que ser capaços de parlar en català a Catalunya és un factor
d’apoderament personal i de reconeixement social.
El projecte xerrem junts de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) és sempre
a punt per donar suport a persones vinculades a les entitats esmentades que
vulguin valer-se d’aquesta oportunitat i crear espais de trobada i comunicació
en català allotjats a l’entitat. Grups que conversen amigablement setmana rere
setmana. A la CAL no li vindrà de nou, ja que té o ha tingut actiu el projecte
de converses en català en parròquies, en centres culturals de barri, escoles de
primària amb mares dels alumnes, esplais de barri amb familiars dels infants,
fundacions que fan reinserció sociolaboral, casals de joves i de gent gran,
sindicats, biblioteques de barri, ateneus, clubs, entitats de suport a malalts
mentals, entitats d’atenció a persones refugiades, centres penitenciaris,
associacions de comerciants, etc.
El projecte xerrem junts forma guies catalanoparlants perquè puguin conduir grups amb triple
diversitat de nivell competencial: des de persones que encara no tenen
suficient comprensió del català, passant per persones que ja l’entenen
bàsicament però no l’han parlat mai, fins a persones que el poden parlar però
ho fan amb dèficits de fluïdesa o de bagatge expressiu. Els guies —més d’un per grup per poder
atendre la diversitat de nivells— disposen de material adequat per omplir
d’activitat oral amena, instructiva i engrescadora desenes i desenes de trobades
setmanals, fins al punt de constituir, no un curs de llengua de tantes hores,
sinó un espai durador de comunicació en català i creador de vincles amb
l’entitat i entre els components del grup, amb el resultat d’una major
competència oral dels que hi participen.
Els responsables de la creació d’aquests grups podem dir que el projecte xerrem junts ajunta de manera efectiva tres factors
que incideixen en la voluntat de comunicar en una llengua apresa: el social
(entorn on es parla de manera habitual), el lingüístic (creixent adquisició
natural de la llengua) i el psicològic o personal (satisfacció per la bona
relació i millora comprovable).
xerrem junts és, doncs, una activitat social que arriba als col·lectius
socials on resulta menys factible que hi arribin els recursos públics més
formals (cursos de català, escoles d’adults, etc.) i fa tant d’alçaprem per
connectar-hi, com de complement per als qui ja estudien català i els convé
practicar-lo col·loquialment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada