Hi ha moltes persones a Catalunya que, d’una manera o altra, expressen tres
voluntats d’acostament a la llengua catalana referides a l’ús social oral:
entendre qui la parla, ser acompanyat en començar a parlar-la, i millorar en fluïdesa
i bagatge. Tres desigs corresponents a
tres perfils de persones: les que no entenen el català, les que l’entenen i no l’han
parlat mai i les que ja el parlen, però amb dèficits a superar. Tres voluntats
que són tres fites progressives d’adquisició lingüística bàsica sobre les quals
pot assentar-se un coneixement més ple i complet tot seguint ensenyaments
formals, o gràcies a les quals poden oferir-se oportunitats d’ús a qui estudia
català.
El projecte xerrem junts de la CAL, Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, ofereix la
possibilitat de crear espais de trobada i comunicació en català dins d’entitats
socials radicades en zones de baix índex d’ús social de català per atendre
justament aquest triple perfil de persones.
Ho fa amb materials i orientacions que parteixen d’un model determinat de
llengua, el que resulta d’entendre-la com intercanvi
comunicatiu. Concep l’adquisició lingüística com un seguit de passos que
porten finalment les persones a experimentar que el català és també seu (‘El
català també és la meva llengua’) perquè s’han vist a si mateixes comunicant-se
amb altres persones sense entrebancs lingüístics importants, en un entorn
social de proximitat i amb consciència de parlar la llengua del país. Una
experiència que tindrà força expansiva cap a la mateixa llengua —voldran
aprofundir-hi— i cap a l’entorn relacional —voldran parlar català amb més gent—
perquè haurà tingut com a base de llançament el plaer de saber-la seva.
El model de llengua que es proposa és fruit de lectures i assimilacions de les
investigacions que ha impulsat la Direcció General de Política Lingüística des
dels anys noranta amb la intenció de dotar d’enfocament comunicatiu l’ensenyament
i l’aprenentatge del català.[i]
El projecte xerrem junts aplica a la oralitat conversacional tals reflexions i tipologies. També s’alimenta
de les tesis que mostra l’estudi dels factors que incideixen en la voluntat de
comunicar en una llengua apresa: el social, el lingüístic i el psicològic.[ii]
En el primer estadi, el de la comprensió bàsica i expressió mínima en
català, el projecte xerrem junts proposa trobades de catalanoparlants amb persones que tot just s’hi inicien
i amb un ritme setmanal. El material és ple d’imatges, taules de jocs, petits
versos, làmines contextuals, etc. Les estratègies passen per mostrar imatges, per
utilitzar gestos, moviments, objectes físics, espais, etc., per repetir les
expressions de maneres diverses i amenes, per fer jocs de consolidació, per
memoritzar frases i textos breus... Tot en un entorn agradable, gairebé casolà,
i una relació numèrica baixa, d’un guia per tres o quatre assistents.
El contingut de les unitats del material fa referència a necessitats molt bàsiques
i elementals que sorgeixen en contactes orals entre veïns i altres persones properes:
fórmules bàsiques de tota conversa col·loquial (salutació, comiat, agraïment,
disculpa, etc.), sensacions primàries i estats d’ànim, descripció de
característiques generals de persones i objectes, nombres, situacionals, indicacions
temporals usuals, expressions de gust i disgust, referències al cos humà, etc. Una mirada morfològica hi trobaria més
adverbis, determinants i sintagmes preposicionals que noms, adjectius i verbs,
atès que els elements esmentats poden ser sempre respostes a preguntes en converses
col·loquials. Els assistents no acaben conversant en català, però sí que arriben
a col·locar-se unes ‘antenes’ que els permeten captar significats i respondre
amb fórmules apreses i molt usuals. Ja no s’hi posaran d’esquena, com fem tots
quan sentim una llengua que desconeixem. Es familiaritzen amb el català.
En la segona etapa, la d’iniciar-se a parlar tot repetint o modificant
frases dites pels guies, el material aporta un seguit de propostes de
comunicació que poden ser tractades de manera senzilla, repetitiva i amena.
Propostes que fan referència principalment a l’exteriorització de gustos,
preferències, hàbits i aficions o a la descripció de llocs, ambients, objectes
i persones conegudes dels nous parlants.
El contingut de les unitats recorre temes de la vida quotidiana i promou diàlegs
de curta tirada, en els quals el guia es presenta com a primer interlocutor i
els assistents el segueixen repetint el que diu o transformant-ho d’alguna
manera. Els assistents es descriuen a si mateixos i les coses i persones que
els envolten. La mirada lingüística hi troba factors de descripció bàsica:
verbs d’existència o de pertinença en present o en imperfet i en tercera persona
singular, comparacions, caracteritzacions amb adjectius molt usuals, principals
usos dels pronoms en i hi, expressions d’intensitat, de
freqüència, situacionals i temporals bàsics, etc. Els assistents trenquen la
barrera que els impedia posar atenció a què es diu i com es diu en català, tendeixen
a demanar que els hi parli la gent catalana que els envolta i troben adient
apuntar-se a activitats que l’ajudin a créixer com a nous parlants: cursos,
programes televisius o radiofònics, activitats socials fetes en català, etc.
Finalment, en l’estadi de llançar-se a parlar i de millorar en fluïdesa i
bagatge expressiu, el material té el caire d’immens rebost d’activitats de
parla amb algunes receptes perquè els ‘cuiners’ de les sessions de conversa puguin
conduir-les de manera adaptada al propi
tarannà i al dels components del grup. Els temes giren al voltant de la vida
quotidiana: l’individu que menja, dorm, es vesteix, fa exercici, percep i sent;
els familiars, veïns i companys que ens envolten; el món que ens acull; les
obligacions que hem d’acomplir; les aficions que podem tenir...
La diversitat de nivells, dintre del fet de poder parlar, s’assumeix
gràcies a les cinc tipologies de preguntes motor que són possibles en un grup:
l’expressiva, per comunicar gustos, preferències i costums, demana
interlocucions simples en present; la descriptiva, per explicar què coneixen
els partícips del grup, reclama construccions en present o en imperfet i
capacitat de definir, comparar, situar i caracteritzar; la narrativa, per comunicar
vivències i records, comporta un cert domini dels temps verbals i de referències
pronominals; la directiva, per explicar mètodes i maneres de comportar-se, exigeix
que la comunicació arribi clara i entenedora als receptors; i l’argumentativa
suposa ja una bona capacitat d’acompanyar discursos complexos amb recursos
lingüístics adients i de forma àgil. Els components d’aquest nivell de parla
són a tocar de l’adquisició plena del català oral col·loquial, sempre que els
tres factors decisius hi siguin presents: un entorn habitual per parlar, un
domini suficient de la llengua i una experiència plaent de comunicació en
català. Si no ho han fet encara, són terra adobada per començar o continuar una formació
lingüística que els confereixi la plenitud competencial en català.
[i] Habilitats
comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Eumo Editorial. 1999. Coordinació: Rosa Artigas
Tipotext, un tipologia de textos de no-ficció. Eumo Editorial 2003. Coordinació: Rosa
Artigas
El domini textual. Un model de funcionament del
discurs per a l’ensenyament de la llengua (en procés d’edició). Rosa Artigas
[ii] La voluntat de comunicar-se en una segona
llengua: la presa de decisions individuals en un context social. Peter D.
MacIntyre. Universitat de Cape Breton
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada