He participat com a representant de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) en la preparació i en la realització de la festa dels cinc anys de la Taula Intercultural del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
Va ser dissabte passat, dia 12 de desembre, al matí. Aquest és l'enllaç del reportatge fotogràfic fet per Sants3Ràdio:
Cohesió i convivència als nostres barris: aquest ha estat l'objectiu de la Taula. Cinc anys de trobades, reunions, projectes, jornades, taules rodones, activitats... que han comptat amb la implicació d'entitats d'aquí i de fa temps (Castellers de Sants, Artistes de Sants, CAL nacional amb seu a Sants, Òmnium Cultural de Sants, Stop Mare Mortum, etc.), i d'aquí i vingudes d'arreu (Mèxic, Xina, Perú, Gahna, Pakistan, Marroc, República Dominicana, etc.).
Interculturalitat, és a dir, contactes constants, col·laboracions constants, sinergies constants entre els qui fem bategar aquesta part de la ciutat, vinguem d'on vinguem. I això tenint la llengua catalana d'amfitriona; en aquest anar i venir d'accions i converses el català ha estat actiu com a llengua de convit, de prestigi, d'oportunitat i de país. De convit, perquè no s'hi ha imposat, sinó que s'ha presentat des del començament per tal de dir: "Benvinguts a aquesta casa, que és casa de tots", de la mateixa manera que ens reben molts col·lectius quan, abans d'inciar la reunió, ens ofereixen un te i unes pastes. De prestigi, perquè parlant català transmetem valor, tot dient: "Us oferim el millor de casa nostra". D'oportunitat, perquè el coneixement i l'ús del català a Catalunya possibilita una participació plena i no parcial en la vida del país. De país, perquè és la d'aquí, la de Catalunya, la que ens identifica, de la mateixa manera identifica la llengua que sentíem parlar a la festa: manadarí, penjab, castellà, hebreu, etc.
Tot això, fent camí entre tots. Un camí que ens ha d'allunyar de la mera coexistència de diversos i ha de fer créixer el contacte de proximitat entre uns i altres, crear formats de convivència que ens portin a iniciatives de participació per així, finalment, acomplir el compromís de fer entre tots, del nostre país, els Països catalans, un racó de món on no regni l'orgull excloent de ser res per damunt dels altres, sinó la satisfacció compartida de ser una col·lectivitat humana que viu amb dignitat en aquesta part del món que és fruit d'una història pròpia i d'una cultura comuna, veïna i cooperant d'altres parts del món i d'altres pobles, fruits d'històries i cultures pròpies.
Aquests, entre molts d'altres, han estat els pensaments que han brollat dintre meu durant la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada