Grups de conversa per als que ja entenen una mica el català, però encara no poden llançar-se a parlar-lo.

A la CAL portem el projecte Xerrem_Junts de grups de conversa. El Junts per a persones que no entenen res de català i el Xerrem per als que ho entenen tot en general i són capaços d'iniciar una conversa, però tenen dificultats a continuar-la amb agilitat i espontaneïtat.

Fa temps que trobem a faltar un material i una metodologia per formar grups de conversa amb persones amb el perfil del títol: no necessiten fer el Junts perquè ja entenen les coses més bàsiques, però no tenen la possibilitat d'intervenir en una conversa perquè encara els falta comprensió i, sobretot, bagatge lingüístic elemental per acomplir les funcions més usuals que hi apareixen. Els cal repetir i automatitzar, no ja fórmules estereotipades, sinó frases curtes que corresponguin a la multiplicitat de funcions comunicatives conversacionals.

I ara ens hi posem. Amb l'esperança d'arribar fins al final, amb un manual i una guia, com en els altres projectes.

Potser l'anomenarem Endavant, atès que fa anar més enllà del Junts i ajuda a avançar cap a la conversa real del Xerrem.

Què hi haurà?

Un recorregut gradual d'unitats (24?) amb unitats intercalades de repàs després de cada quatre, que farien unes 30 unitats, les que es podrien dur a terme en un curs d'octubre a juny, per exemple. 

En cada unitat hi hauria:

• una pràctica oral sobre la base de les unitats del Junts, però que vagi més enllà de la fórmula
• una pràctica oral davant d'unes tres o quatre vinyetes representatives de situacions habituals
• una pràctica conversacional amb preguntes motor d'estructura i de resposta senzilla
• una pràctica de millora lèxica i expressiva en format de diàleg entre dos
• una pràctica de comprensió oral basada en textos d'estructura sintàctica senzill i relacionats amb el coneixement del país (mots, llocs, personatges, llegendes, etc.) llegits pel guia o la guia
• una pràctica de repetició i memorització de frases molt habituals en els àmbits més usuals

#Coromines. Recull de relats i experiències generadores dels nostres mots

He començat una proposta col·laborativa al Twitter. Es tracta d'explicar amb pocs caràcters l'origen o l'ús antic de mots catalans, sobretot si s'hi fa palesa alguna experiència humana.

La intenció és fer un recull d'aquestes microexplicacions i posar-lo a la llum pública perquè entre tots siguem més conscients del valor patrimonial que té la nostra llengua, com totes les llengües, cosa que es trasllueix en el procès històric que han seguit els nostres mots. 

Saber la història d'una paraula fa que li donem molt més relleu: ens serveix per comunicar-nos i alhora, en usar-la, ens fa testimonis vius de la història del nostre país, ja que així traspassem l'experiència als que ens segueixen.

Vaig consignant aquí les aportacions de tots els que hi vulgueu col·laborar amb l'etiqueta #Coromines. (Les meves porten la identificació (JE) i les dels participants, el seu nom.)

• Presti-digitador. El prestidigitador t’engalipa quan mou les cartes amb uns dits molt ràpids. En llatí:  preste = ràpid, digitus = dit. (JE)

• Ciru –rgià. El cirurgià és el metge que, per curar-nos, fa treballar de valent les mans. En grec: keir = mà, érgon = treball. (JE)

• Jordi, nom transformat del grec, Georgos, que volia dir ‘pagès’, treballador de la terra. Geo = terra, érgon = treball. (JE)

• Topar és un verb català que neix del so top, top, top... produït en col·lidir dos cossos. (JE)

• Company és qui comparteix el mateix pa. En llatí: Cum = amb, panis = pa. (JE)

• Una cosa és precària perquè s’ha obtingut, no per dret sinó per precs o súpliques. Del llatí precari = pregar. (JE)

• Persona. Als actors de teatre romà els identificava una màscara que els alçava la veu; en deien per-sona  (per = molt / sona = sonar). (JE)

• Suplicar vol dir posar-se de genolls per dirigir-se a algú. En llatí: sub = a baix, plicare = plegar (els genolls). (JE)

• Una cosa és precària perquè s’ha obtingut, no per dret sinó per precs o súpliques. Del llatí precari = pregar. (JE)

• Present, entès com a temps, vol dir que està aquí davant mateix: Prae = davant / Esse = ser.  (@BatecsClàssics)

• Quiosc. Als jardins públics hi havia  “koscs” = palauets turcs. Un bon dia s’hi van vendre diaris per no mullar-se. (JE)

• Roba i robar. En llatí roba significa ‘botí’ i els vestits de seda de la Xina era el que més robaven els assaltants d’aquell temps. (JE)

• Cobalt. En alemany, ‘follet del bosc’ que, segons els minaires, s’enduia la plata per deixar-hi un succedani similar i inaprofitable. (JE)

• Palau prové del llatí palatium i aquest del Palatí, un turó de la Roma antiga, on residien els cèsars en sumptuosos edificis.

• De rompre's (frago en llatí) tenim fragment, fractura, fracció, naufragi, fragor. De tallar (seco en llatí) tenim segar, segment, sector, Montsec. Els dos termes semblen onomatopeics (fraaac!) i (seeec!)

Diàleg enriquidor entre entitats que fomenten l'ús del català

Figueres, dissabte, 21 de novembre

Ens trobem tot el matí un grup de socis i voluntaris d'Òmnium Cultural de l'Alt Empordà i tres membres de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana). Les persones relacionades amb Òmnium fan classes de català  a la capital i a diversos pobles de la comarca. Ho fan de manera complementària al treball del Consorci per a la Normalització Lingüística. Tenen grups d'alumnes amb comprensió del català nul·la o gairebé nul·la i alguns sense formació instrumental bàsica en català, castellà o altres llengües amb el nostre alfabet. Han conegut el projecte Junts de la CAL i ens han demanat que els n'informèssim amb detall. 

Ha estat un matí fructífer. En primer lloc perquè s'han introduït amb força profunditat en una metodologia basada en la conversa col·loquial, com és la del projecte Junts i han copsat on rau la seva eficàcia quan s'aplica a entorns com els descrits. En segon lloc perquè els de la CAL ens hem assabentat dels projectes i les expectatives d'Òmnium pel que fa al foment de l'ús del català i a la difusió de la cultura catalana des de concursos literaris, passant per lectures de poemes en diferents idiomes, sortides de coneixement de l'entorn, cursos diversificats de català, etc.

Conèixer què fem uns i altres i col·laborar conjuntament en campanyes o actuacions impulsades per uns i altres quan això és factible, són dos objectius que ajuden a sumar esforços en aquesta tasca ímproba de millorar el coneixement i l'ús de la nostra llengua.