dimecres, 8 de juny del 2022

Xerrem Junts, un eina global per a Catalunya

 

Que se obtenga el efecto, sin que se note el cuidado” 

Aquest era, al segle XVIII, el lema de Castella per eliminar el català. En qüestions de llengua i ús, les feines imperceptibles són les més guanyadores, a diferència de la política, que reclama imatge i discursos.  L’ús de la llengua no vol remor ni cridòries, sinó contactes plaents i duradors: uns i altres ens abracem a allò que ens fa més humans, sobretot si ens porta a exclamar-nos, a dir-nos, a explicar-nos, a ser nosaltres mateixos mentre fem camí per la vida. Penseu en música i ball, grups d’amistat, veïnatge amable, etc.

El projecte Xerrem Junts no es mou en el binomi clàssic d’aprendre català per usar-lo sinó en el de trobar-se en català per conviure-hi. No posa el cap al davant, sinó el cor. Primer la rotllana i després l’aula. Considera que la reflexió, l’estudi, és fruit de la vivència i no a l’inrevés.

 El projecte Xerrem Junts desfà la tesi que no és possible comunicar-se en català si prèviament no s’aprèn tot passant per l’estudi. Creiem que són dues coses simultànies. Proposo un exemple situat en l’extrem inferior. Hi ha unes persones ignorants de català col·locades en rotllana i acompanyades d’un o dos catalans; tots es miren als ulls i practiquen estratègies naturals de comunicació. Experimenten alhora trobada i llengua ja que, ensems, comprenen, riuen, repeteixen, memoritzen, donen i reben empatia, són al costat de gent catalana que compta amb elles... Tornen a casa amb una primera abraçada de llengua, gent i país. I retornen més i més cops a la rotllana a experimentar els contactes plaents de la conversa amistosa en català. Es van fent catalans. Per acabar-ho d’adobar, només els caldrà estudiar, si això els obre camins, i connectar d’alguna manera amb el teixit social català.

 Amics i amigues catalanes que estimeu el país, oblideu-vos, si us plau, del brogit que mouen uns per extingir la nostra llengua i altres per tenir-la d’estendard a les batalles. Estimem el país? Volem incloure-hi la gent que el trepitja? Doncs, anem per feina i engeguem una manera de fer que és nova perquè la nostra llengua, minoritzada avui pels múltiples factors que ja sabem,  mai no havia estat en aquesta difícil tessitura. Una manera de fer que les llengües dominants no necessiten pas. Si abans, els catalans rebíem la gent amb la certesa que rebent-los ja es farien catalans per inèrcia com passa avui amb les llengües globalitzants, ara hem de sortir a trobar-los perquè facin cap a casa nostra i convidar-los a taula. A Catalunya la llengua catalana fa pujada i els catalans hem de carregar motxilla i fer camí. No és un esforç sense satisfaccions, és com el dels muntanyencs que fan un cim i comenten després, satisfets, la magnífica experiència.

 Com?  La primeríssima proposta és la que tots sabem, la de parlar arreu en català, sobretot en les relacions sovintejades de l’entorn: amb la dona del tot a cent, el tècnic de la botiga de mòbils, la gent que ven fruita i verdura, els veïns de dalt que són de l’Índia... Parlem-los sempre en català; i si un d’ells mostra sorpresa o desconcert, li diem que ja l’ajudarem a entendre. Sense retrets i amb la mirada directa als ulls. Estic segur que si un centenar de catalans del meu barri comuniqués en català amb aquestes persones, l’entendrien força i farien alguna cosa per avançar, perquè se sabrien més barri, més poble, més d’aquí. Ara som molt pocs.

 Una segona proposta és el Xerrem Junts. És un projecte que disposa de metodologia natural per comunicar en català amb gent que desconeix la nostra llengua, o que no la parla o que li costa parlar-la, un projecte que dona corda per a més de cinquanta sessions a qui vulgui conduir un grup, una iniciativa que s’ha experimentat en molts sectors socials i àmbits territorials. És exitós perquè és natural, participatiu i proper. Es tracta de disposar d’una o dues hores setmanals, de conèixer el material i assimilar-ne l’estil comunicatiu, de disposar d’un espai de trobada, de convidar-hi gent, de preparar cada sessió setmanal i de fer-ho en companyia d’altres, en una entitat o en un col·lectiu, per compartir experiència i créixer en eficàcia. Costos? En tot cas el material que es faci servir, res més.

 És una proposta d’aplicació transversal. Podem acordar de fer grups a  les biblioteques dels barris o pobles, a les escoles de primària i secundària amb les famílies, a les escoles d’adults com a complement, als centres cívics i socials, a les parròquies i mesquites, a les entitats d’acolliment i d’assistència, als ateneus populars, a les penyes esportives, a les colles de cultura tradicional popular, als grups excursionistes, als sindicats, als centres penitenciaris, a les entitats de gent migrada... I ho podem fer presencialment o en línia.

 A Catalunya hi ha milers i milers de persones que ‘voldrien’ parlar català però les condicions personals i d’entorn immediat no els ho faciliten. Hi ha centenars d’entitats i col·lectius amb equipaments idonis per acollir petits grups de conversa. Hi ha milers de persones catalanes que disposen de les dues hores necessàries a la setmana per dedicar-s’hi.

 Si un dia la meitat dels catalanoparlants es dirigís sempre en català a la gent que l’envolta i amb qui conviu, i si un 1% dels catalanoparlants muntés cadascú, o per parelles, un grup per xerrar plegats amb gent que vol parlar català... Quin canvi! Econòmic, efectiu, plaent... No hi hauria llei de l’estat espanyol que hi pogués fer res.

 

Jordi Esteban

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada