Tres experiències en un sol dissabte
He rebut al matí dos homes marroquins de parla amaziga a la seu de la CAL. Estan
disposats a avançar sí o sí en català parlat. L’entitat a què pertanyen, radicada
a Catalunya, és de les que se saben catalanes i alhora treballen per la
dignitat de la llengua amaziga a les terres on van néixer i perquè pervisqui entre
els fills i descendents catalans. Tenen horaris de feina força carregats i es
tracta de trobar maneres de combinar-ho tot, feina, família i distància, per
tal de trobar el racó que ho faci possible. Gent convençuda que convenç. Hem trobat el
racó i els recursos complementaris. Ha estat un plaer.
He estat a primera hora de la tarda a l’escola Lluís Vives, de Sants, amb vuit o deu mares de nens i
nenes ucraïneses que hi van, cada dissabte del curs, perquè els fills
mantinguin l’ucraïnès, coneguin i recordin la cultura del seu país i gaudeixin
de la lectura d’obres literàries de molts autors. Una altra voluntària i jo hem
estat una hora i mitja amb aquestes mares, fent català inicial i de nivell
llindar. Fent conversa en català. Hi posen voluntat i il·lusió. No solament
elles: l’entitat utilitza el català als actes literaris, juntament amb l’ucraïnès.
Esperança i futur.
He estat al vespre a Torre-romeu, un barri perifèric de Sabadell amb una densitat
molt alta d’immigració d’arreu del món, un barri de cases baixes construïdes
per la gent vinguda a Catalunya als anys seixanta i setanta. Al centre cultural
hi funciona un grup Xerrem que es troba cada setmana per practicar el català.
Tothom és de la fornada d’immigració antiga. Avui han presentat al barri una
obra de teatre, dirigida i participada pel voluntari que condueix el grup.
Missatges socials i polítics, músiques i cançons catalanes acompanyades de gags
humorístics d’alta qualitat. Més d’un centenar d’assistents, entre els quals l’alcalde
de Sabadell, Juli, i dos regidors. Impressiona veure aquests homes i aquestes
dones entusiasmades amb l’obra, actors i públic.
És cert i comprovat: els projectes Xerrem i Junts generen cohesió social, competència
oral i estima del país. De manera real, diversa, engrescadora, plena de
comunicació humana. Imponent. Com voldria que cresquessin arreu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada