Per raó de família
o d’amistat he assistit a força misses de difunts, les úniques que freqüento.
Jo m’he tornat agnòstic després d’anys d’experiència decebedora amb seqüeles no
gaire saludables per a mi mateix ni per a altra gent pròxima. Tot i això,
considero que la fe en un Déu pare que ens constitueix a tots germans va
lligada a un compromís: treballar per fer real la germanor universal aquí a la
terra sense esperar que sigui efectiva al cel al qual sembla que estem
destinats. Anar al cel: aquest és el
missatge persistent, fatigós fins i tot, del ritual de la missa; en canvi, el
de moure’s per la germanor gairebé no hi figura i, si es fa, roman vinculat a
una bondat tribal i veïnal (estima els pares i els fills, ajuda el veí, dona
almoina, no diguis mentides ni facis mal (directe!) a ningú, etc.).
Durant les quatre
darreres misses no he sentit anomenar en cap moment els humans que viuen sota
les bombes a Síria ni els que moren a la Mediterrània, ni tan sols les famílies
de casa nostra que no arriben a final de mes. No s’anomena la humanitat
esclafada. Tampoc no hi he sentit cap exclamació contra l’especulació del sòl, contra
l’acumulació vergonyosa de capitals, contra la cursa armamentista... Res. Només
que som pecadors i que Déu ens salva si resem. Allí s’hi demana el nostre pa de
cada dia (però ‘nostre’, si no hi són presents els qui pateixen injustícia, és
un acte d’egoisme) i es pensa en el món com a antre del pecat (“Tu que lleves
el pecat del món”).
Tristesa i ràbia
continguda; aquests són els regals amb què m’obsequien els capellans en aquestes
misses. Tergiversen i maltracten les paraules: missa vol dir ‘enviament’,
missió, però no ens envien enlloc; església significa assemblea, però aquí
només parla una persona; salvar-se significa alliberar-se de perills, però
sembla que l’únic perill es diu ‘pecat’ entès com a transgressió d’uns
manaments que no passen gaire més enllà de la família, del amics i d’algun veí o company
de feina.
Amics capellans,
portaveus d’uns missatges potentíssims per al Segle XXI, quan escampareu el
missatge genuí i revolucionari del cristianisme i us deixareu de proclames que parlen
solament de submissió acrítica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada