Ahir vaig conduir l’acte de presentació del projecte xerrem junts de la
Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana, la CAL, amb motiu dels deu
anys d’impuls d’aquesta iniciativa social de foment d’ús del català. Amb
presències significatives, amb contingut intens del primer al darrer minut, i, així
ho espero, amb seqüeles il·lusionants de creixement.
Teníem necessitat de mostrar a la societat civil i a les
administracions públiques que xerrem junts no és un invent més o menys reeixit de pràctica de
català sense gaire més fonamentació que la boníssima intenció d’unes persones
que ofereixen part del seu temps per conversar amb d’altres en català. No.
Volíem dir en veu alta que xerrem junts (parlar i conviure) és una proposta necessària i
oportuna de revitalització del català com a llengua minoritzada que alhora teixeix
cohesió social com a fruit de la diversitat que vivim, forneix punts estables
d’intercanvi cultural entre vell-estants i nou-vinguts i fructifica en
consciència de país, quatre coses que van indissolublement plegades. És una
proposta assumida com a pròpia per col·lectius, entitats i organismes que
malden per fer créixer la llengua, la cohesió i l’estima del país i que pot
ser-ho en moltíssims més espais socials i socialitzadors com hi ha de cap a cap
de les terres catalanes. Finalment, és una proposta global que pot ser adoptada
per les llengües que pateixen amenaces de mort pròxima o llunyana per la seva
situació de minorització, com ja s’està començant a veure. Les llengües d’ús
majoritari no ho necessiten i per això no impulsen espais de conversa: ja en
tenen arreu. Ja els tenen arreu, sense cap cost. Per això calia descobrir maneres
de revitalitzar la llengua, de crear i consolidar espais d’immersió en cada
parlar que intenta sobreviure.
El contingut va ser convincent: des d’explicar l’essència del projecte
(operativa, lingüística, cohesiva, intercultural, nacional, personal...) de la
mà d’experts d’anomenada i de prestigi, passant pel ric testimoni de
protagonistes –agents promotors,
persones voluntàries i xerraires de tota mena– i concloent l’acte amb
perspectives de creixement acompanyades de crides a la cooperació. Pel que fa
al públic assistent, al plaer d’espectadors va afegir-se l’interès creat en
veure-s’hi implicats i la satisfacció de seguir un discurs ple de sentit al
qual estaven convidats a participar.
El públic, per cert, era encantador. Poques vegades trobarem plegades en
un mateix espai i seguint un discurs amb la mateixa vivor persones sàvies
universitàries, alts representats de l’administració, representants d’entitats
del tercer sector, persones socialment proactives i persones il·lusionades a iniciar-se
en la llengua i la cultura catalanes. El meu agraïment més sincer.
No hi va acudir cap mitjà de comunicació dels habituals. Ni d’altres. Això
sí, van aparèixer magnífics missatges de recolzament a les xarxes socials. La
invisibilitat és una característica interessant del projecte, que, pel que es
veu, perdura. El xerrem
junts creix quan les entitats
se’l volen fer seu perquè el necessiten. I això va corrent sense adonar-nos-en,
sense fer gaire soroll. Potser amb més notorietat s’estendria més, però tindria
el perill de fer-se ‘industrial’ amb el risc de perdre l’ànima ‘pagesa’ que té
de cura atenta de la sembra, del planter i de l’hort d’espais de relació
humana, proximitat i amistat, com és el projecte xerrem
junts, parlar i conviure.
La dedicació dels qui han fet mans i mànigues per dur a terme l’acte ha
estat del tot encomiable. Qui conegui què comporta la realització d’un
esdeveniment d’aquest rang sabrà de què parlo. Felicitats, companys i companyes
de la CAL!
Jordi Esteban. 18
de març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada