El català, vincle
social i pont entre llengües i cultures
Els fills estudien la
llengua dels pares i els pares fan seva la llengua del país.
A Catalunya s’hi poden sentir més
de tres-centes llengües, la majoria amb pocs parlants i algunes de més
escampades. Totes amb la població força dispersa. Quan els parlants d’una
d’elles volen que els fills nascuts aquí creixin i es mantinguin en un bon domini
de la pròpia llengua, oral i escrit, i coneguin la història i la cultura de la
terra d’on provenen s’organitzen i munten espais comuns en temps extraescolar
per aplicar-hi recursos didàctics i acomplir els objectius. Al meu barri de
Sants he conegut tres experiències d’aquesta mena amb col·lectius xinesos,
ucraïnesos i amazics. No és tasca fàcil si pensem en la dispersió territorial dels
parlants, l’accés a materials adequats, la fatiga dels pares, la cerca de
professorat ad hoc, la disponibilitat d’equipaments idonis i l’esforç dels nois
i noies que ja van carregats de deures.
A Sants, de fa més de deu anys,
gent d’una d’aquestes comunitats, la ucraïnesa, els dissabtes convoca pares,
mares i fills en edat escolar, que sovint venen de lluny, per avançar en
competència i coneixement. Celebren el principi i final de curs amb actes
solemnes que donen categoria a la iniciativa. I fan una cosa que és el motiu
d’aquest article: proposen als pares i mares que, mentre són a l’espera que els
fills aprenguin més ucraïnès, es trobin amb gent nascuda aquí que els iniciï en
el català i els ofereixi conversa col·loquial mentre es fa intercanvi cultural.
Hi ha un fil invisible que els
dissabtes uneix íntimament les persones d’ambdues llengües: el convenciment que
en entorns on la llengua no és majoritària només la voluntat d’usar-la farà que
es mantingui viva, i que la vida de la llengua s’alimenta del fet de compartir
humanitat. Sobretot, fent conversa col·loquial. Crec que és un fil
importantíssim que va en benefici de les llengües residents a Catalunya i també
de la catalana, que serveix de vincle per a totes i de pont entre totes per
l’entesa intercultural.
No conec l’extensió que té la
iniciativa per part de les comunitats lingüístiques que viuen a Catalunya d’arromangar-se
per mantenir la pròpia llengua i cultura. Ni conec si és compartida per altres
col·lectius catalans l’experiència que nosaltres, gent de la CAL (Coordinadora
d'Associacions per la Llengua Catalana) duem a terme amb un projecte de foment
de l’ús del català mitjançant la conversa (1). Fruit d’aquests anys de
col·laboració Catalunya-Ucraïna tenim el convenciment que convé reconèixer la
tasca d’aquestes comunitats, que cal que les administracions els donin suport i
que conjuminar l’aprenentatge de la llengua catalana amb aquesta iniciativa és
una idea digna de ser multiplicada: fa créixer el coneixement, l’estima i l’ús
de la nostra llengua i de les que conviuen a Catalunya.
Jordi Esteban
(1) Projecte Xerrem Junts (https://www.cal.cat/projecte/xerrem-junts/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada