Humans prescindibles i
imprescindibles
Sabem que encara avui a les
escoles hi ha nois i noies que són mirats de cantó i no de front per engegar conversa,
i, en tot cas, sempre per rebre grolleries feridores dels companys; amb el nom sovint
canviat per un malnom. També, com els presoners, amb la sensació ben real de
ser prescindibles per a la resta de l’aula. Deshumanització.
En clar contrast, avui podríem referir-nos a un grapat de gent que s’ha fet famosa a les
xarxes de comunicació; en sabem el nom i el cognom, ens els mirem i escoltem
tot fent que se sàpiguen importants, imprescindibles.
Els humans, des d’Adam i Eva fins
a l’últim nadó d’avui, per viure dignament necessitem experimentar,
sovintejades, les tres coses: ulls que ens mirin directament als nostres ulls,
paraules inclusives que ens anomenin i gestos que confirmin que som de la
colla. El cau familiar, la colla
d’amics, els veïns freqüentats de l’edifici o del bar, els companys de feina que
són companys, la gent amb qui xerrem a l’entitat, tots ens fan humans. Saludem,
parlem i, si ens n’anem, sentim el càlid “Fins aviat” que anuncia la tornada.
Compartim humanitat i això ens omple.
El llibre “En defensa de la
conversación” de Sherry Turkle parla del valor fonamental de la conversa cara a
cara avui dia, quan tan sovint queda reservada al mòbil, la tauleta o el
portàtil. Us el recomano. El llibre per a l’ensenyament secundari “Habitem-nos”
(i no evitem-nos!) de Maria Clapés ofereix bons guions de conversa entre
adolescents. Actualment hi ha molta necessitat de conversa directa i inclusiva.
Entre o amb la gent gran, la gent adulta, la gent jove, els adolescents...
Les persones acabades d’arribar a
la terra catalana experimenten aquesta triple necessitat amb un to més punyent
encara per l’absència sobtada d’ulls familiars, de paraules amb ressò íntim i
de llocs on ser algú a qui s’espera. I és més punyent encara quan són enmig de
l’infern de resoldre les primeríssimes necessitats de documentació, menjar, habitatge
o feina.
El projecte Xerrem Junts de la
CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) vol afegir-se a les
múltiples iniciatives d’acollida que tenen la triple funció de reconeixement,
comunicació i participació com a part essencial dels objectius que els
impulsen. El nostre projecte crea espais de comunicació en català entre
persones que el parlen i altres que el volen parlar. No un dia, ni dos, ni vint,
sinó un temps indefinit que faciliti convertir el grup en colla,
familiaritzar-se en la nostra llengua, adquirir autoconfiança per parlar-la,
saber-se part d’aquest país i, dins d’aquests objectius, compartir la humanitat
que uns i altres portem dins i que activem amb els ulls, la paraula i el
convit. A la vostra disposició a www.cal.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada