#Coromines. Recull de relats i experiències generadores dels nostres mots

He començat una proposta col·laborativa al Twitter. Es tracta d'explicar amb pocs caràcters l'origen o l'ús antic de mots catalans, sobretot si s'hi fa palesa alguna experiència humana.

La intenció és fer un recull d'aquestes microexplicacions i posar-lo a la llum pública perquè entre tots siguem més conscients del valor patrimonial que té la nostra llengua, com totes les llengües, cosa que es trasllueix en el procès històric que han seguit els nostres mots. 

Saber la història d'una paraula fa que li donem molt més relleu: ens serveix per comunicar-nos i alhora, en usar-la, ens fa testimonis vius de la història del nostre país, ja que així traspassem l'experiència als que ens segueixen.

Vaig consignant aquí les aportacions de tots els que hi vulgueu col·laborar amb l'etiqueta #Coromines. (Les meves porten la identificació (JE) i les dels participants, el seu nom.)

• Presti-digitador. El prestidigitador t’engalipa quan mou les cartes amb uns dits molt ràpids. En llatí:  preste = ràpid, digitus = dit. (JE)

• Ciru –rgià. El cirurgià és el metge que, per curar-nos, fa treballar de valent les mans. En grec: keir = mà, érgon = treball. (JE)

• Jordi, nom transformat del grec, Georgos, que volia dir ‘pagès’, treballador de la terra. Geo = terra, érgon = treball. (JE)

• Topar és un verb català que neix del so top, top, top... produït en col·lidir dos cossos. (JE)

• Company és qui comparteix el mateix pa. En llatí: Cum = amb, panis = pa. (JE)

• Una cosa és precària perquè s’ha obtingut, no per dret sinó per precs o súpliques. Del llatí precari = pregar. (JE)

• Persona. Als actors de teatre romà els identificava una màscara que els alçava la veu; en deien per-sona  (per = molt / sona = sonar). (JE)

• Suplicar vol dir posar-se de genolls per dirigir-se a algú. En llatí: sub = a baix, plicare = plegar (els genolls). (JE)

• Una cosa és precària perquè s’ha obtingut, no per dret sinó per precs o súpliques. Del llatí precari = pregar. (JE)

• Present, entès com a temps, vol dir que està aquí davant mateix: Prae = davant / Esse = ser.  (@BatecsClàssics)

• Quiosc. Als jardins públics hi havia  “koscs” = palauets turcs. Un bon dia s’hi van vendre diaris per no mullar-se. (JE)

• Roba i robar. En llatí roba significa ‘botí’ i els vestits de seda de la Xina era el que més robaven els assaltants d’aquell temps. (JE)

• Cobalt. En alemany, ‘follet del bosc’ que, segons els minaires, s’enduia la plata per deixar-hi un succedani similar i inaprofitable. (JE)

• Palau prové del llatí palatium i aquest del Palatí, un turó de la Roma antiga, on residien els cèsars en sumptuosos edificis.

• De rompre's (frago en llatí) tenim fragment, fractura, fracció, naufragi, fragor. De tallar (seco en llatí) tenim segar, segment, sector, Montsec. Els dos termes semblen onomatopeics (fraaac!) i (seeec!)